Manresa pugna per lluir més
El 2024 ha superat el llindar dels 80.000 habitants. Ciutat mitjana, capital del Bages, en ple creixement
El seu passat industrial va dur-la a ser un referent; ara busca noves potencialitats amb la Fàbrica Nova
El Baxi Manresa, que juga a la màxima categoria del bàsquet estatal, és un dels millors exponents manresans
El cor de Catalunya conserva molts tresors i l’aturonada Manresa n’és una bona mostra. És la capital del Bages i de la Catalunya Central. El gener d’aquest any va superar els 80.000 habitants; segons el padró municipal, l’1 de gener eren 80.208 les persones que hi vivien, la foto fixa del moment. És una ciutat mitjana, a la vora del riu Cardener, a prop d’on conflueix amb el Llobregat, que passa a l’est del terme. Pel que fa a la població, ha passat per molts estadis al llarg de la seva història –èpoques de decreixement, estancament i de bonança i creixement– i durant la primera meitat del segle XXI ha anat en augment. I ho ha fet, en part, arran de l’arribada de població no nascuda a Catalunya; de fet, la xifra de població estrangera és del 21,73%, segons dades de l’Ajuntament de Manresa.
El municipi té gairebé 42 quilòmetres quadrats, i la ciutat es troba a 238 metres sobre el nivell del mar, amb una orografia definida per la presència de cinc turons: el Puigcardener –on es troba la seu de Manresa i primer lloc de la ciutat a ser poblat–, el Puigmercadal, el Puigterrà, el Puigberenguer i el tossal dels Cigalons. Uns trets físics que marquen també la seva trama urbana, farcida d’importants edificis i elements patrimonials de moltes etapes històriques, des de l’època medieval fins al modernisme, entre altres. La ciutat està estructurada al voltant del centre històric, on hi ha bona part de l’oferta comercial que la caracteritza. Un sector que el govern municipal vol reimpulsar. Per la seva mida i capitalitat, Manresa té un paper aglutinador en els serveis sanitaris, educatius, econòmics i administratius en els municipis del seu entorn.
Passat, present i futur
Econòmicament Manresa ha estat una ciutat industrial, durant els segles XIX i XX va viure l’expansió de la industria tèxtil, aprofitant la força motriu de l’aigua dels rius i del canal de la Séquia. En destaquen dues indústries: la Fàbrica Nova, que va tancar el 1989, i que el govern municipal vol recuperar i desenvolupar com un important pol de concentració tecnològica, i Pirelli, que després d’establir-s’hi el 1917, va tancar el 2009.
El 2023, segons un informe de l’Ajuntament de Manresa sobre el teixit productiu de la comarca i la ciutat, la capital del Bages tenia1.352 empreses que generaven un volum de negoci de 2.073 milions d’euros i donaven feina a 15.868 treballadors. Unes xifres que representen el 30,6% del pes de facturació de la comarca, i el 44,3% de l’ocupació del Bages. Segons l’informe, les activitats que concentren un major volum de negoci són les incloses sota els epígrafs “altres indústries manufactureres” –que suposen el 16,0% del volum de negoci del teixit empresarial del municipi, en què destaca Joieria Tous, amb 316 milions d’euros de facturació– o “activitats administratives i serveis auxiliars” –que representen el 9,1%, en què destaca GCTplus ETT, amb 93 milions d’euros de facturació–. En el sector de la construcció d’immobles i d’obres d’enginyeria civil, que són el 7,6% del total, destaca Constructora del Cardoner, que factura 70 milions d’euros, i en “vehicles de motor i altres materials de transport”, que són el 7,4%, destaca Ausa Center, amb 87 milions d’euros. A banda del potencial comercial i de serveis, Manresa i el Bages també destaquen per la recuperació de la vinya, que hi era present des de l’època dels romans; el 1995 es va crear la DO Pla de Bages, que ha pres volada els darrers anys i que engloba 17 cellers, tres a la ciutat de Manresa.
A banda de les empreses, la ciutat també és coneguda per tenir un important planter d’esportistes i clubs esportius. En destaca el Baxi Manresa, que és a la màxima categoria del bàsquet estatal, a la lliga Endesa. Però també hi ha una important tradició en el futbol o en l’atletisme, amb el Club Atlètic Manresa, entre altres.
Millora de les connexions
La ciutat de Manresa té molts reptes al davant; la connectivitat amb el territori n’és un. És a només uns 60 quilòmetres de Barcelona, i a 115 de Lleida, però arribar-hi no és fàcil, i no per la distància física, sinó pel temps que duren els trajectes. En la línia R4 de Rodalies Renfe, que va de Manresa a Sant Vicenç de Calders, per exemple per anar de Barcelona a Manresa es tarda 70 minuts, i en l’R12 entre Lleida i l’Hospitalet de Llobregat, amb aturada a Manresa. O en els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, en l’R5 que uneix plaça Espanya de Barcelona amb la capital del Bages, el trajecte és de gairebé una hora i mitja. I entre Manresa i Lleida, de gairebé dues hores. Està connectada però li cal millorar, segons assenyalen els responsables i representants polítics manresans.
Quant a infraestructures viàries, els manresans tenen la C-16, l’autopista de Montserrat, l’eix del Llobregat, que és de pagament però en dies feiners han plantejat la gratuïtat del peatge, en el tram Terrassa-Manresa, a partir de novembre. O la C-25, l’eix transversal, que va de Cervera a Riudellots de la Selva, i que passa per Manresa, o la C-55 que uneix el Baix Llobregat amb el Solsonès, passant pel Bages. Una via que des del territori reclamen que s’ha d’ampliar ja que concentra un volum de trànsit molt elevat i una alta sinistralitat. Un projecte controvertit que el nou govern de la Generalitat té a sobre la taula, i que ha de decidir si l’executa com de 2+1, com planejava el govern de Pere Aragonès, o de 2+2, com reclamen Junts per Catalunya a Manresa i la plataforma que engloba una quarantena d’entitats liderada per la Cambra de Comerç de Manresa i Pimec. Aquest setembre la delegada del govern a la Catalunya Central, Èlia Tortolero, va anunciar que es faria un nou estudi, que estaria enllestit a finals d’aquest any o a començaments del 2025, sobre la viabilitat del desdoblament total de la C-55. El projecte de l’executiu de Pere Aragonès preveia la construcció d’un tercer carril en sentit nord, en el tram entre Sant Vicenç de Castellet i Manresa. Ara, però, torna a estar en estudi, ja que Tortolero defensa que el 2+1 projectat és insuficient.