Política

Estats Units

L’expresident Jimmy Carter fa els 100 anys amb l’esperança de votar Harris

És el primer mandatari nord-americà que compleix un segle de vida en els 248 anys d’història del país

L’expresident dels Estats Units Jimmy Carter ha complert aquest dimarts 100 anys amb la il·lusió de viure almenys trenta-cinc dies més per poder votar la candidata demòcrata a les eleccions presidencials del proper 5 de novembre, Kamala Harris.

Un dels seus nets, Jason Carter, ha afirmat recentment que el seu avi està “mental i emocionalment involucrat en allò que passa al seu voltant i en les notícies”. I aquest interès ha augmentat amb les properes eleccions i la possibilitat que una dona, que a més és descendent d’afroamericans i immigrants indis, arribi per primera vegada a la Casa Blanca. Carter va triar fa més d’un any no rebre més tractaments ni intervencions per als problemes de salut terminals que pateix.

Nascut l’1 d’octubre de 1924 a Plains, un petit poble de poc més de mig miler d’habitants de l’Estat de Geòrgia, Carter va ser el primer president dels Estats Units que va néixer en un hospital. La seva mare, que era infermera, va anar de part quan estava a la feina. Cent anys després, avui s’ha convertit també en el primer mandatari del país que arriba al segle de vida.

Després de llicenciar-se a l’Acadèmia Naval dels Estats Units el 1946, Carter va estar destinat als submarins de l’Atlàntic i el Pacífic. Però tot i que el seu projecte era fer carrera a la marina, a la mort del seu pare el 1953 va deixar l’armada per fer-se càrrec de les plantacions de cacauets de la seva família.

Després d’ocupar alguns càrrecs modestos a l’administració local, al principis dels anys seixanta va ser elegit senador de Geòrgia pel partit demòcrata (1963-1967) i posteriorment governador del seu Estat natal, del 1971 al 1975. En el seu discurs inaugural, Carter va sorprendre el país amb un al·legat contra la discriminació racial, en un entorn, el del sud dels Estats Units, on imperava la segregació entre blancs i afroamericans.

El 1977 va arribar a la Casa Blanca després de derrotar el republicà Gerald Ford. Carter va donar un cop de timó a la política exterior nord-americana i va trencar amb el suport de Washington a diverses dictadures llatinoamericanes, com la somozista de Nicaragua, el règim militar argentí o la del Salvador. El 1977 va signar els tractats que van permetre retornar el Canal de Panamà al país centreamericà dues dècades més tard i el 1979 va impulsar els acords de pau entre egipcis i israelians de Camp David.

La recta final de la seva presidència es va veure enterbolida per la crisi dels ostatges de l’ambaixada nord-americana a l’Iran del 1979, poc després de la revolució islàmica, per militants que exigien als Estats Units l’extradició del destronat Xa de Pèrsia al país per a ser jutjat i executat. La crisi es va allargar durant més d’un any i va donar una imatge de debilitat al president. Després de només un mandat, Carter va ser rellevat el 1981 per un republicà, Ronald Reagan.

En l’etapa posterior a la seva presidència, Carter es va mantenir actiu en la política mundial a través de la Fundació Carter, que té com a missió la resolució de conflictes, la promoció de la democràcia i l’ajuda humanitària al desenvolupament. En aquesta etapa va liderar missions d’observació electoral arreu del món i va intervenir a diferents conflictes. El 1994, va desactivar una crisi nuclear entre el seu país i Corea del Nord. El mateix any, va evitar una invasió armada de les tropes nord-americanes a Haití i va negociar un alto el foc a Bòsnia i Hercegovina.

L’any 2002 va realitzar una visita històrica a Cuba, durant la va criticar obertament les mancances del govern cubà en l’àmbit dels drets humans però també es va pronunciar a favor de l’aixecament del bloqueig econòmic de l’illa. El mateix any va ser reconegut amb el Premi Nobel de la Pau pel seu “incansable esforç en la cerca de solucions als conflictes internacional”. El 2010 va rebre el Premi Internacional Catalunya de mans de l’aleshores president de la Generalitat José Montilla, que va destacar la trajectòria de Carter “dedicada al servei del bé comú i a la defensa dels ideals de la pau i els drets humans”.

Carter fa més d’un any i mig que rep cures pal·liatives per un càncer que se li va diagnosticar el 2015. Al febrer de 2023 la seva família va anunciar que havia patit una recaiguda i va donar a entendre que la seva mort era imminent. Una de les seves últimes aparicions públiques va ser al novembre de 2023, quan va assistir al funeral de la seva dona durant 77 anys, Rosalynn Carter, que va morir als 96 anys.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.