Política
Emma Hakobyan
Advocada de l’Associació Armènia a Catalunya Ararat
“La retòrica d’extermini sobre el poble armeni no ha cessat”
“Ara mateix l’Azerbaidjan, amb l’ajuda de Turquia, pot emprendre una acció bèl·lica destinada a destruir l’existència d’Armènia”
“Ja vam avisar sobre l’Alt Karabakh, però ningú ens va socórrer, i va quedar provat que l’interès estava enfocat a la invasió”
Cal visió àmplia de la humanitat; no es pot pensar que només el poble armeni pot viure un genocidi
Vicepresidenta de la Comissió de Justícia Penal Internacional i Drets Humans de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Emma Hakobyan és també l’advocada de l’Associació Armènia a Catalunya Ararat, amb seu a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès).
El genocidi per als armenis és com l’Holocaust per als jueus?
El genocidi va provocar la destrucció del poble armeni. L’objectiu de l’imperi otomà era exterminar-lo. Llavors, va provocar un trauma traspassat de generació en generació. Això implica que hi ha famílies que han hagut de superar-lo o conviure-hi, que han hagut d’assolir posicions per tenir veu i poder recordar al món que el genocidi armeni va tenir lloc, que no ha estat reconegut i que el poble armeni té dret a viure. És un problema existencial.
Per què l’imperi otomà va voler exterminar els armenis?
Perquè tenia una ideologia panturquista segons la qual el territori conquerit havia de ser habitat exclusivament per pobles de parla turca i religió musulmana. I el poble armeni va conservar la seva identitat cultural durant els anys en què va estar sotmès a l’imperi otomà.
Tot i perdre el seu territori històric, Armènia té avui un estat propi...
Actualment, aquest territori manté la mateixa preocupació existencial. A Armènia es viu diàriament amb incertesa perquè hi ha una amenaça directa a la seva existència. La retòrica d’extermini sobre el poble armeni no ha cessat i una prova d’això és que no s’ha reconegut el genocidi. Ara mateix l’Azerbaidjan, amb l’ajuda de Turquia, pot emprendre una acció bèl·lica encaminada a destruir l’existència d’Armènia.
De la República d’Armènia o de l’Alt Karabakh?
D’Armènia, Armènia. A hores d’ara, en diversos mitjans, el president de l’Azerbaidjan s’ha permès dir la barbaritat que Yerevan, la capital d’Armènia, va ser una antiga ciutat de l’Azerbaidjan. És una amenaça directa contra l’existència d’Armènia. A l’Alt Karabakh, ja van utilitzar aquesta mateixa retòrica bèl·lica i van acabar lliurant una guerra. Els armenis ja avisàvem que no era acceptable que el president de l’Azerbaidjan pretengués revertir fets històrics i constituir un dret inexistent sobre terres armènies. Però ningú ens va socórrer i va quedar provat que, efectivament, els interessos de l’Azerbaidjan estaven enfocats a la invasió de l’Alt Karabakh i al que ells anomenen “recuperació” d’aquests territoris.
Hi ha un procés en marxa sobre el cas al Tribunal Internacional de Justícia...
L’Alt Karabakh va estar bloquejat –com ara Palestina, per exemple– durant més de deu mesos, sense aigua ni llum, amb dones que havien de donar a llum en condicions precàries. No se subministraven medicaments, ni tan sols es deixava que la Creu Roja transportés aliments. Anne Hidalgo, l’alcaldessa de París, va anar personalment a portar camions d’ajuda humanitària a l’Alt Karabakh i se li va barrar el pas. L’Estat armeni va acudir llavors al Tribunal Internacional de Justícia per a l’adopció de mesures cautelars, sol·licitant el desbloqueig i l’entrada d’ajuda humanitària. Davant del Tribunal Penal Internacional no s’han pogut emprendre accions fins ara perquè ni Armènia ni l’Azerbaidjan formaven part d’aquest tribunal. Llavors, Armènia va ratificar el conveni de l’Estatut de Roma i tot just hi ha acabat d’entrar un expedient. A hores d’ara, sí que hi ha demandes de ciutadans de l’Alt Karabakh contra l’Azerbaidjan en què sol·liciten indemnitzacions per l’ocupació dels seus habitatges.
El 2015, el Parlament de Catalunya va reconèixer oficialment el genocidi armeni...
Catalunya ha estat molt sensible amb el genocidi armeni. El Parlament va aprovar aquesta resolució, va sotmetre a votació fixar el 24 d’abril com a dia de commemoració d’aquest genocidi i en va fer un quadern explicatiu en l’àmbit de secundària. I l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, on té la seu Ararat, va ser el primer de l’Estat a presentar una moció de reconeixement del genocidi armeni presentada a instàncies de l’associació.
Quin missatge es transmet entre les generacions d’armenis?
El poble armeni va quedar absolutament sol després del genocidi, el seu sofriment no va ser reconegut a escala internacional. La lliçó que n’extreuen és que el món ha de viure amb una visió àmplia de la humanitat. No es pot pensar que el sofriment o un genocidi només pot passar al poble armeni. Tot estat o ciutadà que veu vulnerats els seus drets ha de ser protegit a escala internacional. Hi ha d’haver una entesa universal sobre la protecció dels drets humans, cal anar més enllà d’una mera declaració d’interessos. Amb això el que vull dir és que el genocidi armeni no ha estat indemnitzat, no ha estat visibilitzat, no ha existit cap mena d’input positiu a escala internacional de mitjans de comunicació o de pel·lícules de Hollywood.
Cal condemna i un toc d’alerta, doncs...
Sí. Per exemple, en el memorial del genocidi armeni de Yerevan, hi ha un recordatori de tots els genocidis que s’han comès al món. És a dir, quan algú té una mala experiència, el que pretén és que ningú més hagi de viure el mateix per tal de progressar com a éssers humans.
Related news
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.