Política
Iñaki Soto
Director del diari Gara
“El model del PNB està esgotat, necessita un relleu”
“El partit té un problema de decadència, però s’equivoca qui pensi que la pròxima fase política es pot construir marginant-lo”
“Sorprèn que encara s’intenti situar el debat polític entre demòcrates i violents, en un país on ja no hi ha violència”
El procés català ensenya que allò que, sense violència, es pot parlar de tot és una gran mentida
Demà acaba la campanya de les eleccions al Parlament de Vitòria, les més renyides dels últims temps al País Basc. El director del diari Gara, Iñaki Soto (Pamplona, 1975), analitza el context d’aquesta votació.
Encara que EH Bildu guanyi, canviarà alguna cosa?
Dependrà dels resultats, tot i que, de fet, crec que ja hi ha canvis en marxa encara que no quedin reflectits en el poder institucional a causa d’aquest blindatge del pacte entre el PNB i el PSE. Aquest pacte s’ha traslladat a totes les estructures de poder del país, però això ja no serà viable a curt termini. Em sembla que en aquestes eleccions cauran alguns dogmes i que hi haurà un canvi de cicle polític.
Quins dogmes?
Per exemple, la imbatibilitat del PNB, mite que caurà sigui quin sigui el resultat. Crec que es demostrarà que el PNB no és infal·lible i que té un problema de decadència i de relleu. La gent el percep com un partit de persones grans i és evident que les generacions més joves donen suport a una alternativa. I el mateix val per al PSE: no tindrà fàcil explicar per què governa en minoria amb el suport del PP a [la Diputació de] Guipúscoa.
En què ha fallat el PNB?
Les enquestes mostren la divergència entre el seu relat sobre els serveis públics –sobretot la sanitat– i la vivència que en té la societat basca, i aquesta dissonància entre el que el PNB diu que és el país i com el país es veu a si mateix tindrà un reflex a les institucions. Potser no en aquest cicle electoral, perquè és veritat que poden mantenir aquest pacte de ferro amb el PSE, però això els afeblirà.
Per què?
Tenen molt difícil explicar la seva anàlisi sobre la realitat basca (en sanitat, habitatge, ocupació, l’idioma, drets, migració, Gaza...) i el fet que el seu diagnòstic es fonamenti en unes aliances que no es corresponen amb el mandat electoral, ni tan sols del seus mateixos votants. No tinc clar que la majoria de votants del PNB aprovi el vet a EH Bildu, o que els del PSE entenguin que han d’arribar a acords amb el PP perquè en un poble no governi Bildu.
Quines diferències hi ha entre PNB i EH Bildu quant a model d’autogovern?
Crec que aquí el PNB té un problema de credibilitat. Urkullu es va presentar a les eleccions dient que el 2015 hi hauria una consulta. L’any que ve ja serem al 2025 i encara no sabem quina és la proposta de Pradales al respecte. Ha estat una dècada perduda en aquest sentit. La qüestió de l’Estatut de Gernika també és important. Anem camí dels 50 anys i no hi ha un compliment d’aquesta llei orgànica. El fet d’estar negociant permanentment el que, per llei, ja és teu és complicat
Hi ha espai de confluència?
En la ponència sobre autogovern, EH Bildu i el PNB van arribar a un acord bastant significatiu en termes de reconeixement, de desenvolupament i de fórmules perquè la societat basca prengués les decisions sobre el seu futur. Cal veure si aquesta confluència es desenvoluparà. Els resultats electorals marcaran si hi ha mandat democràtic en aquest sentit.
Parlava abans del vet de les minories...
Quan els nacionalistes són majoria, preval el respecte a les minories, que, al final, poden exercir el seu vet. I quan són minoria, no funciona el respecte a les minories. És una visió una mica particular de la democràcia.
Per què passa això?
Crec que té a veure amb el que el PNB entén per pluralitat: l’unionisme ha de participar d’aquests acords perquè, sinó, no serien plurals. Llavors, l’unionisme sap perfectament que pot bloquejar-los perquè el PNB considera que, sense l’unionisme, aquestes decisions no són legítimes, encara que tinguin el suport del 70% de la cambra.
Hi ha por de pactar amb Bildu?
Això ho hauria de dir el PNB. Sorprèn que, aquests dies que acomiadem el lehendakari Ardanza, alguns dels paràmetres ideològics en què s’intenta situar el debat polític siguin els de demòcrates i violents, en un país on ja no hi ha violència.
La violència d’ETA continua sent una eina per afeblir Bildu?
En aquest país no hi ha un reconeixement del dany causat per l’altra part. Les institucions públiques han admès que aquí s’ha torturat més de 6.000 persones, una autèntica barbaritat, un escàndol de dimensions europees. I no ha sortit cap representant públic a explicar com s’ha pogut utilitzar la tortura de manera sistemàtica.
Quines lliçons han extret els bascos del procés català?
Si alguna cosa ha ensenyat és que allò que ens deien que, sense violència, podríem parlar de tot i arribar a acords dins de la democràcia i el respecte a les minories, era una gran mentida. El conflicte basc perdura perquè el projecte unionista està constitucionalment blindat i l’independentisme, constitucionalment prohibit. I perquè no ens expliquen en quines condicions aquesta prohibició es pot saltar en termes democràtics.
Les eleccions seran un referèndum sobre el PNB?
En part, sí. Hi ha un procés de decadència, som un país molt petit i aquí s’ha desenvolupat una xarxa clientelista, i això no és ètic ni eficaç per a la prestació de serveis públics. Les eleccions seran un judici a tot això, però s’equivoca qui pensi que la pròxima fase política es pot construir marginant el PNB. No ho veig realista ni positiu. És cert que el seu model està esgotat i que necessiten un relleu. I que els que representen una alternativa viable són EH Bildu i el seu candidat, Pello Otxandiano, que plantegen una regeneració d’acord amb el relleu generacional que han fet.
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.