Política
Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu
“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”
“Hi ha una gran diferència entre els milions de persones que miraven els vídeos de Navalni i els disposats a sacrificar-se”
“Aquest règim no reacciona amb flors ni amb un munt de persones protestant pacíficament, només entén la resistència forta”
No estic segur que la desaparició física del cap del Kremlin comportés canvis immediats i dràstics
Andrei Makaritxev, investigador associat del Cidob i professor d’estudis polítics regionals a la Universitat de Tartu (Estònia), analitza per a El Punt Avui el resultat de les eleccions a Rússia.
L’ha sorprès la victòria aclaparadora de Putin en les eleccions de diumenge?
Per descomptat que no. Per al règim polític de Putin, forma part de la rutina política. Hi ha nous contextos i matisos, però no suposa un abans i un després en la vida política russa.
La participació, segons les xifres oficials, ha estat molt alta.
La política russa no va de xifres o números, perquè sabem que el Kremlin té controlada tota la maquinària del sistema de votació i no hi ha manera, per exemple, que els observadors independents puguin comprovar els números. Per tant, es tracta més aviat d’una confirmació simbòlica de l’statu quo.
Què li ha semblat la campanya ‘Migdia contra Putin’, en què moltes persones es van aplegar a les 12 per expressar el seu rebuig al cap del Kremlin?
Va ser una protesta molt tranquil·la. Després del funeral d’Aleksei Navalni, la gent també va sortir al carrer d’una manera molt tranquil·la, la qual cosa està bé per a un funeral. I el dia de les eleccions molta gent es va reunir per mostrar, de manera simbòlica i segura, algun tipus de desacord. Jo l’anomenaria protesta de genolls, perquè la gent encara és incapaç de formular el seu programa polític. Continuen confiant en formes de protesta purament legals i, en aquest sentit, molt segures.
No creu, doncs, que això sigui el principi de res?
Esperàvem el començament d’alguna cosa el 2011-2012, quan la gent protestava molt més activament i molt més directament i tenien consignes, una espècie de full de ruta, idees. Ara només protesten fent cua. Això és molt menys lesiu per al règim. No veig una protesta enèrgica com les d’Ucraïna: el primer Maidan, el segon Maidan… Hi ha una clara diferència entre Rússia i Ucraïna pel que fa a la cultura de manifestar públicament desacords amb els qui són al poder.
Com les va rebre, el règim, aquestes mostres de desacord?
No el van afectar de cap manera. Van passar completament desapercebudes, no els han perjudicat. De fet, un analista polític ucraïnès va dir que aquesta acció fins i tot podria ajudar el règim perquè podria fer una foto i dir que es tractava de gent que dona suport a Putin. És per això que soc bastant escèptic sobre els efectes a llarg termini d’aquest tipus de resistència.
Hi ha una falta de lideratge en l’oposició?
Sí. Fins i tot quan Navalni estava a la presó, el seu lideratge era sobretot simbòlic, perquè no podia fer gaire cosa. Crec que quan va decidir tornar a Rússia es pensava que la seva popularitat evitaria que el Kremlin el detingués i es va equivocar. Els vídeos de Navalni tenien una audiència enorme, però les xifres no es traduïen en un nombre significatiu de persones disposades a sortir al carrer i a protestar contra la seva detenció. Hi ha una gran diferència entre els milions de persones que miraven els vídeos i els qui estaven disposades a sacrificar la vida quotidiana de confort i estaven disposades a ser detingudes.
Pel que diu, hi ha molt poques esperances d’un canvi de règim. Potser l’única opció és la mort de Putin.
Això és, bàsicament, ajornar la transformació del règim a factors físics. Però, fins i tot en aquest cas, no estic segur que la desaparició física de Putin canviï de manera immediata, automàtica i dràstica el règim. Pot ser que sorgeixi un Putin 2.0 fàcilment.
Quines mesures prendrà Putin un cop fetes les eleccions?
Crec que això no depèn del resultat de les eleccions, sinó de la situació militar a Ucraïna. La guerra és el que més condiciona la política interna russa. Fins ara, Putin sembla que estava preparat per a una guerra relativament llarga, però no crec que estigui preparat per a una altra onada de mobilització. Encara confia en el reclutament de mercenaris perquè hi ha gent que protesta, gent que marxa de Rússia. Crec que vol que la guerra formi part de la vida quotidiana.
Què haurien de fer les potències occidentals per fer front a Putin?
Crec que la millor estratègia seria negar la legitimitat d’aquestes eleccions pel frau electoral i perquè es van celebrar en territoris ocupats, segons les normes internacionals.
Com creu que acabarà la guerra a Ucraïna?
Als països europeus els interessa continuar donant suport a Ucraïna per ajudar a posar fi a l’ocupació dels territoris ocupats i restaurar l’statu quo. No crec que Ucraïna sigui l’únic objectiu de Putin. En l’ultimàtum del desembre del 2021 a l’Aliança Atlàntica, uns mesos abans de la invasió, demanava, bàsicament, que l’OTAN tornés a les fronteres del 1997. Crec que, per a Putin, Ucraïna és només un element de la seva gran estratègia. Per tant, espero que es continuï fent costat a Ucraïna. Aquest tipus de règims, no reaccionen amb flors, amb globus ni amb un munt de persones que protesten pacíficament. Només entenen una resistència forta i, de moment, només les forces armades ucraïneses, amb l’ajuda dels aliats, ofereixen alguna cosa que el Kremlin realment tem.
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.