Austràlia comença a oferir refugi climàtic als habitants de Tuvalu

El primer ministre australià, Anthony Albanese, ha anunciat aquest divendres que atorgarà els primers 280 visats especials als habitants de Tuvalu com a part d’un tractat bilateral, que contempla ajudar aquesta nació del Pacífic a reubicar a una part dels seus 11.000 habitants per la crisi climàtica.

“Austràlia establirà una via d’admissió anual de fins a 280 persones per a permetre als ciutadans de Tuvalu venir a Austràlia a viure, treballar i estudiar”, ha dit avui Albanese en una roda de premsa emmarcada en la cimera del Fòrum de les Illes del Pacífic, que se celebra a les illes Cook entre el 6 i 10 de novembre.

El mandatari australià ha justificat l’emissió d’aquests visats perquè Tuvalu és “extremadament vulnerable a l’impacte del canvi climàtic, especialment per l’increment del nivell de la mar”, segons la transcripció de les seves declaracions publicades avui pel seu despatx.

Aquesta mesura migratòria forma part d’un tractat amb Tuvalu que li dona a Austràlia el poder de vetar qualsevol associació de seguretat que faci Tuvalu amb una altra nació, així com a brindar-li ajuda en cas de desastres, pandèmies i agressions militars.

En virtut d’aquest acord que fa que Austràlia sigui “el soci preferit” de Tuvalu –un dels pocs països que reconeix a Taiwan com a nació sobirana–, “tots dos països es comprometen a acordar mútuament qualsevol associació, acord o compromís amb qualsevol altre Estat o entitat sobre assumptes relacionats amb la seguretat i la defensa a Tuvalu”.

Es preveu que les tres illes coral·lines i sis atol·lons que conformen Tuvalu –que no superen els cinc metres sobre el nivell de la mar i ocupen uns 26 quilòmetres quadrats– desapareixeran a la fi del segle per la crisi climàtica que ha provocat la pèrdua de terrenys costaners, cultius, habitatges i fonts d’aigua, així com la cultura d’aquesta nació polinèsia.

Per això, Austràlia es va oferir a ajudar Tuvalu a recuperar un 6% de la costa de Funafuti, la capital del país.

D’altra banda, Austràlia va anunciar que destinarà uns 223 milions de dòlars estatunidencs (209 milions d’euros) a la regió del Pacífic per a infraestructures d’adaptació climàtica.

Austràlia ha redoblat la seva atenció al Pacífic després que les Illes Salomó van signar en 2022 un pacte de seguretat amb la Xina que inclou l’enviament de forces de seguretat a la nació insular si aquesta així ho requereix, la qual cosa va fer sonar les alarmes sobre la creixent influència de Pequín en aquesta estratègica regió.

El Fòrum de les Illes del Pacífic reuneix a Austràlia, Fiji, illes Cook, Kiribati, Nova Caledònia, la Polinèsia Francesa, Micronèsia, Nauru, Nova Zelanda, Niue, Palau, Papua Nova Guinea, illes Marshall, Samoa, Illes Salomó, Tonga, Tuvalu i Vanuatu.