Intel·ligència artificial contra la criminalitat

Imagineu un futur en què els delictes es previnguin abans que passin, un futur en què la tecnologia d’intel·ligència artificial (IA) s’utilitzi per identificar els delinqüents potencials i aturar-los abans que puguin causar cap mal. Aquest futur ja fa un temps que és una realitat al Japó, on la policia està emprant sistemes d’intel·ligència artificial des de ja fa uns quants anys per prevenir el crim i garantir la usualment tranquil·la seguretat pública japonesa.

En l’era de la tecnologia, la IA s’ha convertit en una bona eina en la lluita contra la delinqüència. El Japó, un país conegut pel seu enfocament en la seguretat i l’eficiència, és a l’avantguarda d’aquesta revolució tecnològica. La policia ha estat utilitzant diverses formes d’IA per prevenir el crim i millorar la seguretat pública a tot el país: des de sistemes d’anàlisi de comportament delictiu fins a càmeres de vigilància equipades amb tecnologia de reconeixement facial, el Japó ha demostrat el compromís d’utilitzar la tecnologia més avançada per mantenir els ciutadans segurs i esdevenir un dels països amb una taxa de seguretat de les més elevades del planeta.

Abans que es popularitzessin les aplicacions que usen aquesta tecnologia com ara ChatGPT, Dall-e i Discord, els experts dels cossos de seguretat del País del Sol Ixent ja treballaven des de fa anys amb les més avançades tècniques del sector. La policia japonesa no només ha utilitzat anàlisis de dades per prevenir futurs delictes, ajudant els agents a analitzar grans quantitats de dades per identificar patrons i tendències, sinó que institucions com el Departament de Policia Metropolitana de Tòquio han fet servir un sistema d’IA que utilitza algorismes d’aprenentatge automàtic per predir on i quan és més probable que passin delictes perquè la policia estigui preparada per respondre-hi i prevenir-los.

La tecnologia que més es fa servir és la predictiva per a departaments de policia i governs locals. Les empreses que proveeixen tota aquesta tecnologia als departaments policials ofereixen serveis de gestió operativa que, juntament amb equips que treballen al carrer, s’encarreguen d’evitar delictes. La tecnologia de predicció de delictes prediu delictes futurs, quan i on, quin tipus de delicte és probable que passi, i les patrulles a peu, que sovint no són de policia sinó simplement agents cívics gestionats per governs locals, eviten que els crims es consumin.

Segons alguns dels desenvolupadors consultats per El Punt Avui, la disminució del crim a les àrees on s’apliquen aquestes tecnologies és més que evident. Les empreses expliquen que per verificar l’èxit de les mesures i mesurar-ne l’impacte es preparen dues àrees on la quantitat de delictes sigui similar al llarg d’un mes i s’hi aplica la tecnologia d’intel·ligència artificial. En alguns casos, la disminució de la taxa de crims arriba gairebé fins al 70%, especialment en casos com els robatoris i petits furts.

Aquestes aplicacions no només utilitzen dades estadístiques de zones concretes per intentar evitar la proliferació de delictes i furts, sinó que també usen xarxes socials com ara Twitter i Facebook. Els analistes de dades asseguren que a les publicacions de les xarxes socials es produeixen dades que també són efectives per a la predicció de delictes. Un dels exemples que s’esmenten en documents tècnics mostra que les dades de Twitter són efectives per a la predicció de delictes perquè es fan servir la latitud, longitud i, de vegades, les dades inclouen algun incident de trànsit o esdeveniments concrets.

L’efectivitat d’aquestes aplicacions d’intel·ligència artificial no depenen només exclusivament de les dades de delictes passats, de les dades estadístiques o de l’ús del sòl d’una superfície concreta. Conèixer també l’entorn és providencial per poder afinar al màxim totes les coordenades perquè totes aquestes dades puguin ser processades amb l’eina perquè pugui calcular exactament els llocs i les hores on és més probable que es cometin delictes o robatoris. Tot i això, sovint també es fan servir dades de satèl·lit com la densitat d’una àrea, a banda de les xarxes socials, per acabar de perfilar tota la seva efectivitat.

Tot i això, els analistes no són els que determinen les operacions: els que prenen les decisions són sempre els professionals de la policia. Els enginyers d’intel·ligència artificial no volen reemplaçar l’ésser humà encara que la primera reacció és confiar en els càlculs computacionals. Els responsables de les IA asseguren que no volen fer de policies sinó ajudar a l’anàlisi i la gestió de la planificació, però no decidir completament sobre les operacions que es duen a terme: es vol combinar l’algorisme amb la intuïció humana.

Les empreses que desenvolupen aquestes aplicacions al Japó han exportat ja la seva tecnologia a països estrangers, especialment a l’Amèrica Llatina, on els índexs de criminalitat són clarament més grans que al País del Sol Ixent i d’índole molt diferent. A l’Amèrica Llatina, especialment a Hondures, els departaments de policia estan molt interessats en els homicidis i al Brasil s’enfoquen més aviat en delictes relacionats amb la seguretat. Actualment una empresa uruguaiana ha contractat els serveis d’una empresa japonesa per construir una carretera segura utilitzant la tecnologia de predicció de crims a partir d’aquesta mateixa primavera.

A hores d’ara, aquesta tecnologia està sent usada per forces policials de tot el món i amb tota seguretat canviarà les regles del joc: aquestes tecnologies evolucionaran i s’usaran, i molt, i possiblement ajudaran que el món sigui un lloc molt més segur. Encara que també hi ha el risc potencial de fer la vida molt més difícil als qui es troben en situació de desavantatge i comportar que els grups desafavorits es vegin encara més desafavorits. Una anàlisi rigorosa de les dades sobre delictes podria mostrar que deixar de banda els prejudicis pot conduir a una vigilància policial més efectiva i comunitats més segures però també podria mostrar activament més desigualtat i amplificar el qüestionament de les nostres societats.

A partir d’aquest estiu, disset càmeres de seguretat dotades d’IA seran plenament operatives al passeig de Gràcia de Barcelona, entre la plaça de Catalunya i el carrer Provença, fet que farà que aquesta zona esdevingui un espai hipervigilat en el qual serà impossible passar desapercebut. Amb un cost de prop de 150.000 euros, aquestes càmeres estan capacitades no només per detectar les matrícules dels cotxes que hi circulin –i que estaran facultades per posar multes– sinó que també estan dotades d’un programari de reconeixement facial com es fa a la Xina. És a dir, no només analitzarà tots els vehicles que transiten per la calçada: cotxes, camions, motocicletes, bicicletes, color dels vehicles i les seves matrícules, sinó que també detectarà qualsevol característica de cada persona que passegi per aquesta via: gènere, edat, tipus de roba, color de les peces que porti, barrets, ulleres, motxilles i bosses.

Una altra de les seves característiques és que fa “un mapa de calor basat en el motor d’intel·ligència artificial”, així com un còmput del nombre de persones que hi pot haver en qualsevol àrea del carrer. També analitzen l’aparició o la desaparició d’algun objecte o la seva manipulació i detecten el desenfocament de la càmera. Però el més inquietant és que els dispositius que instal·larà l’Ajuntament també incorporen programes de detecció d’àudio, de manera que les càmeres podran captar les converses privades dels vianants. A més, disposen d’un programari de reconeixement sonor que pot identificar si un so determinat prové d’un crit, una explosió, un trencament de vidres o d’un tret de bala.