El parlament israelià inicia l’aprovació de la reforma judicial entre protestes ciutadanes

El Parlament israelià ha aprovat aquest dilluns discutir al ple els primers aspectes legals de la polèmica reforma judicial impulsada pel govern del dretà Benjamin Netanyahu, que ha provocat caos en la sessió parlamentària i multitudinàries manifestacions a Jerusalem i Tel Aviv.

La Comissió de Constitució, Dret i Justícia de la Knéset (el Parlament) ha aprovat per a la seva primera lectura al ple dos dels projectes de llei proposats a la reforma judicial, que pretenen canviar la composició del comitè de selecció de jutges i restringirien al Suprem la possibilitat de revisar i canviar les lleis.

Si s’aprovessin al ple, aquestes legislacions tornarien a la comissió per preparar la seva segona i tercera lectures, abans de la seva aprovació com a llei.

Mentrestant, més de 70.000 d’israelians, segons els mitjans locals, procedents de diferents punts del país han sortit avui dilluns als carrers de Jerusalem per manifestar-se en contra de la reforma judicial perquè consideren que soscava significativament la independència de la justícia.

Portant pancartes i onejant banderes israelianes, milers de manifestants s’han congregat davant de la Knéset al crit de “Democràcia!”. També han pres els carrers a Tel Aviv i fins i tot hi ha hagut petites protestes davant l’ambaixada dels Estats Units a Jerusalem i davant del Mur dels Laments, el lloc de culte més sagrat per als jueus.

Diversos membres de l’oposició han expressat avui el suport a les manifestacions, que s’han estès a diferents punts d’Israel, de nord a sud.

L’exprimer ministre i actual líder de l’oposició, Yair Lapid, ha estat present a la protesta davant del Parlament a Jerusalem i ha advertit que el nou govern “vol convertir l’Estat d’Israel en una fosca dictadura”.

“No ens quedarem callats mentre destrueixen el més valuós que tenim”, ha dit Lapid a la multitud.

Qui també hi ha assistit ha sigut l’exministre de Defensa, Benny Gantz, que ha destacat que “aquests són dies decisius per a la democràcia israeliana”.

“No estem preparats per a la politització del sistema judicial, això és el que protegeix els ciutadans i els seus drets civils. No hem de permetre que es faci malbé de cap manera”, ha conclòs Gantz.

Un dels aspectes de la reforma que han estat votats aquest dilluns busca donar a l’Executiu, encapçalat per Netanyahu juntament amb els seus socis ultraortodoxos i ultranacionalistes, cinc dels nou escons del Comitè de Selecció Judicial, amb una majoria simple necessària per nomenar jutges a tots els tribunals d’Israel.

La sessió ha estat marcada per intenses baralles a crits entre legisladors de la coalició i l’oposició i alguns han hagut de ser desallotjats per la força.

Entre altres qüestions, el pla que impulsa el ministre de Justícia, Yariv Levin, preveu l’anomenada “clàusula d’anul·lació”, que implicaria que una majoria simple de diputats al Parlament pugui derogar els errors emesos pel Tribunal Suprem.

El Suprem té competències per tombar normes que veu contràries a la llei bàsica israeliana —amb rang constituciona—, per la qual cosa els qui s’oposen al pla creuen que la reforma erosionaria la separació de poders i afebliria les bases formals de la democràcia israeliana.

Aquesta iniciativa ha polaritzat la societat israeliana, desencadenat des de fa diverses setmanes massives protestes a diferents punts del país, sobretot a Tel Aviv, així com el rebuig d’intel·lectuals, economistes i empresaris.

El president israelià, Isaac Herzog, va demanar diumenge demorar la reforma i va instar al diàleg per buscar un “ampli consens” entre els diferents sectors de la societat.

“Estem a punt d’un col·lapse social i constitucional”, va advertir en un discurs televisat, en argumentar que una enorme quantitat d’israelians “veuen aquesta reforma com una amenaça substancial” per a la democràcia de l’Estat jueu.

Segons mitjans locals, centenars d’empreses han autoritzat els seus treballadors a prendre’s el dia lliure per assistir a les manifestacions d’aquest dilluns, en una nova expressió de rebuig a la reforma per part del sector privat, davant el temor creixent que inversors estrangers comencin a abandonar el país a causa de l’erosió de la democràcia.