La Xina reforça la censura

Les autoritats xineses van elevar ahir el nivell de censura en línia “d’emergència” al màxim, segons unes directives governatives filtrades a través de Twitter. Les autoritats xineses van extremar el control de la població perseguint les xarxes privades virtuals VPN i altres mètodes per evitar la censura imposada a les xarxes durant les nombroses concentracions de protesta dels darreres dies contra les estrictes mesures imposades per la política de covid zero dictades per les altes esferes del país.

Les directives filtrades, publicades per primera vegada per un compte de Twitter dedicat a compartir informació relacionada amb les protestes, van evidenciar les enormes preocupacions de les autoritats sobre el creixent interès dels ciutadans a eludir l’anomenat “gran tallafocs” de la Xina, una gran muralla virtual que impedeix que els ciutadans puguin accedir a nombrosos webs d’altres països. Les protestes han estat censurades, però els manifestants i altres ciutadans van utilitzar aquestes xarxes VPN per accedir a notícies i aplicacions de xarxes socials occidentals prohibides a la Xina.

Aquestes directives, també publicades i traduïdes pel web de notícies amb seu als Estats Units centrat en la censura xinesa China Digital Times, tenien l’origen a l’administració del ciberespai de la Xina i van anunciar una “resposta d’emergència a internet de nivell I, el més alt de gestió de continguts”. Les ordres exigien als gestors que adoptessin un “enfocament pràctic” i enfortissin la gestió de continguts per identificar, tractar i informar ràpidament sobre “pertorbacions fora de línia” i “esdeveniments recents d’alt perfil”.

A banda d’aquestes directives de ciberseguretat, al llarg d’aquests últims dies les xarxes xineses han anat informant de persones que han estat interrogades per la policia després d’haver-les trucat a casa seva per exigir la seva presència en les comissaries o d’altres casos com els que es van poder veure a les xarxes socials de policies investigant dispositius de telèfons mòbils de joves en transports públics per inspeccionar geolocalitzacions i fotografies dels usuaris i verificar que no haguessin acudit a cap manifestació.

En aquest sentit, els responsables governamentals de la Xina acusen les “forces hostils”, inclosos els estrangers, d’incitar a aquestes manifestacions al carrer, les més multitudinàries que es recorden i el repte polític intern més gran que ha tingut Pequín des de les protestes de la plaça de Tiananmen de 1989. La Comissió Central d’Afers Polítics i Jurídics del Partit Comunista Xinès (PCX) va assegurar en un comunicat fet públic aquesta setmana: “Hem de reprimir decididament les activitats d’infiltració i sabotatge per part de forces hostils d’acord amb la llei, reprimir decididament els actes il·legals i criminals que pertorben l’ordre social i mantenir eficaçment l’estabilitat social.”

D’altra banda, funcionaris dels serveis secrets nord-americans van assegurar que les protestes a la Xina acabaran desapareixent i és poc probable que condueixin a protestes massives més grans i organitzades. Segons les comunicacions del govern nord-americà de dimarts passat vistes pel setmanari i web belga en llengua anglesa Politico, els moviments són desorganitzats i sense líders. Això fa que sigui poc probable que les manifestacions condueixin a un moviment més gran o més organitzat. Els funcionaris nord-americans creuen que les autoritats xineses poden introduir canvis a la política de la covid per apaivagar els manifestants.

En aquest sentit, la Xina va donar el senyal més significatiu fins ara que pot ajustar la seva estricta política covid zero. La viceprimera ministra, Sun Chunlan, va assegurar als funcionaris sanitaris que el país s’enfrontava a una “nova etapa i missió” en el control de la pandèmia. “Amb la disminució de la toxicitat de la variant òmicron, l’augment de la taxa de vacunació i l’experiència acumulada de control i prevenció de brots, la contenció de la pandèmia de la Xina s’enfronta a una nova etapa i missió”, va indicar Sun.