Noies de l’Iran: el gran silenci

Primer van matar d’una manera ignominiosa la noia kurda Mahsa Amini, de 25 anys, perquè no portava el vel ben posat, després hi ha hagut una gran rebel·lió de dones valentes traient-se el vel en les manifestacions. Hi ha hagut desenes de morts. Una d’elles, Hadis Nafaji, de vint anys. Uns fanàtics religiosos, Policia Moral de Teheran, sense ànima li van disparar sis trets.

Aquesta revolta a l’Iran fa callar tots aquells que diuen que les dones porten el vel perquè volen. Doncs és evident que no. El resultat, i el que m’emprenya més, és el silenci culpós de la major part de dirigents d’esquerres de Catalunya. Han reaccionat tard i malament i amb una declaració al Parlament on no s’esmenta en nom de quina religió s’assassina. Trobo a faltar també una condemna pública de moltes de les associacions de musulmans a Catalunya. Però el que realment em preocupa més és la reacció, o millor dit la manca de reacció, de la gent d’esquerres. Tinc la sensació que una generació que no ha patit l’adoctrinament catòlic veu amb una ingenuïtat estratosfèrica com es reprodueixen a Catalunya les mateixes intoleràncies en mans de la religió musulmana. Es creu que la tolerància ha de ser benvolent fins i tot amb aquells que no volen la democràcia. Cal repetir fins a l’infinit que el primer que va fer Ruhollah Khomeini va ser aniquilar els comunistes iranians. De forma absolutament traïdora ja que li havien donat suport contra el xa. Hi ha por que et qualifiquin d’islamòfob. A més amenacen, en soc testimoni. A veure, si criticàvem com Bertrand Russell el cristianisme, per què no podem criticar l’islamisme? Vaig ser fundador i director de la Fundació Ferrer i Guàrdia i portaveu de la Lliga per la Laïcitat, si no em van fer callar uns no ho faran els altres.

Entendrà l’esquerra que ha de fer costat a les noies catalanes que es volen treure de sobre el vel? Les catalanes que se’l treuen estan doblement marginades, pels racistes i per la pròpia comunitat que les persegueix i les insulta a elles i a les seves famílies. I a més ens diuen que l’esquerra catalana les abandona. Si un vol ser rebel, com ens mostren les iranianes, el que fa és treure’s el vel i lluitar contra l’opressió social, econòmica, policial i política. Quan diem que la pressió a Catalunya per portar el vel és real se’ns diu que és una fal·làcia, tot contradient els testimonis de les noies catalanes que no paren de donar-ne testimonis, alguns esgarrifosos.

Cal reivindicar altra volta polítiques laiques radicals si no volem que al final ens robin també la bandera de la laïcitat. Quan unes noies iranianes canten Bella ciao el que ens estan dient és que no hi ha cultures. És el mateix que cridaven les seves mares en les revoltes feministes de l’any 1979 poc després de la revolució. “La llibertat no és oriental ni occidental, és universal”, com ens ha explicat Azar Nafisi. Massa silencis. A Catalunya la ratlla entre la reacció i la llibertat és la laïcitat. Ho sabia Francisco Franco, per això va afusellar molts mestres laics. Ara massa catalans fan el passerell. Per exemple, defensen l’adoctrinament religiós islàmic a Catalunya a càrrec del pressupost de la Generalitat. Ara que estàvem a punt d’aconseguir l’escola laica! Vull recordar per a aquells sense memòria que Francesc Ferrer i Guàrdia va ser afusellat per un exèrcit espanyol atiat per l’Església catòlica per defensar una escola laica i coeducativa: l’Escola Moderna. Sense anticlericals no hi hauria llibertat de cultes i llibertat religiosa a Catalunya. Llegiu-ho dues vegades.