Netanyahu entra en joc

Un cop més, tot gira al voltant de Benjamin Netanyahu. El suport o el boicot a l’home més poderós de la política israeliana durant les darreres dues dècades tornarà a ser l’element diferencial de cada partit que concorri a les cinquenes eleccions que Israel haurà celebrat en tres anys.

El govern bicèfal capitanejat pel primer ministre ultradretà Naftali Bennett i pel ministre d’Afers Exteriors –i primer ministre altern– Yair Lapid ha caigut un any després del seu naixement. L’executiu va néixer amb l’aliança de vuit partits amb visions antagòniques de la realitat, incloent-hi opcions d’extrema dreta, de centre, palestines i declaradament antipalestines. Ara, quan es desfà la coalició que el seu únic punt comú en el rebuig a Netanyahu, la figura de l’ex-primer ministre ressorgeix.

“Ho hem fet tot per mantenir aquest govern, la supervivència del qual veiem com un element d’interès nacional”, declarava Bennett dimarts. “Però els nostres esforços no han tingut èxit”. L’encara primer ministre anunciava la dissolució del govern i el viatge d’Israel cap a uns comicis que se celebraran a l’octubre.

La inèdita coalició va ser capaç d’arribar a acords clau perquè un Israel bloquejat políticament fes passes endavant. Va construir un govern funcional, i va aprovar uns pressupostos en un país que navegava la pandèmia sense comptes ni capacitat per prendre les mesures que la situació sanitària requeria. Però les diferències internes han acabat sent insalvables.

Els drets de la població palestina, l’ocupació de Cisjordània o la relació entre l’estat i la religió són elements en què es feia difícil imaginar acords. La Llista Àrab Unida, el primer partit palestí a formar part del govern a Israel, amenaçava d’abandonar la coalició, impedint-li la majoria parlamentària, cada cop que les forces israelianes atacaven ciutadans palestins o la mesquita d’Al Aqsa. Alhora, Netanyahu, com a cap de l’oposició, dirigia totes les seves accions a afeblir el govern i a convèncer membres de la coalició perquè esdevinguessin trànsfugues. En ocasions, els ha arribat a prometre ministeris en cas que ell tornés a liderar un executiu. Quan les primeres desercions van tenir lloc, la coalició va perdre la majoria parlamentària i va quedar incapaç d’aprovar lleis, posant-se en qüestió la utilitat del govern.

“Hem tingut notícies meravelloses per als ciutadans d’Israel”, deia Netanyahu dimarts: “Aquest govern ha arribat al seu final. Depenia de gent que dona suport al terrorisme i posava en perill la nostra identitat jueva. Ara, se’n va cap a casa.” El líder del Likud, a qui alguns ja veien a la presó pel judici per tres casos de corrupció que continua en marxa, podria tornar a liderar Israel. Les enquestes veuen el seu partit com a guanyador, però caldrà veure si aconseguirà suports per formar govern. El seu rebuig a abandonar la política malgrat les acusacions judicials ha fet que partits del seu cercle s’oposin a la seva figura, fent-ne una estratègia per catapultar-se políticament. El mateix Bennett ha optat per aquest camí, així com Gideon Sar, exministre del Likud i fundador del partit Nova Esperança, amb el rebuig a Netanyahu com a principal reclam de la campanya electoral. Ara, es faria estrany veure’ls desdir-se i formar govern amb Bibi, tot i que això ja ha passat recentment a Israel. Benny Gantz va fer govern amb el seu arxirival després de concórrer a tres eleccions presentant-se com l’home que l’apartaria del poder.