L’oci nocturn surt del túnel
Els locals obren aquesta nit a partir de les dotze. Han estat tancats quasi 19 mesos
El sector acumula pèrdues de 6.457 milions i espera que aquesta reobertura sigui la definitiva
A les dotze d’aquesta nit (que seran les 00:00 de divendres) ja pot tornar a obrir l’oci nocturn, el sector que més ha patit amb la pandèmia perquè ha estat 569 dies tancat totalment, 135 dies obert però amb restriccions i ha acumulat pèrdues de més de sis mil milions d’euros. Obriran la majoria de locals (menys els de zones de la costa perquè no hi ha turisme o els que estan a l’aire lliure) sense haver de demanar el passaport covid als clients, cosa que, segons el sector, “afegeix més dubtes encara sobre la gestió del govern”. Els empresaris de l’oci nocturn no entenen que es pugui passar “del zero al cent de cop” i eren més partidaris d’haver fet una obertura progressiva i, en tot cas, molt abans.
“L’única cosa que ara ens preocupa és la de tornar a treballar i confiar que no se’ns torni a tancar a la primera de canvi”, deia ahir David López, president de la Federació Catalana d’Associacions d’Activitats de Restauració i Musicals (Fecasarm) i un dels màxims responsables del grup Costa Este, que gestiona, entre altres, les discoteques Pachá i Opium. Amb aquestes paraules expressava la inseguretat que, segons el sector, han generat “les decisions arbitràries del govern” i el temor que aquesta obertura encara no sigui la definitiva.
“En ocasions prèvies la Generalitat ha fet tancar o s’ha fet enrere d’una reobertura preanunciada d’un dia per l’altre, per exemple el 24 de juliol del 2020, el 8 d’octubre també del 2020 o, ja el 2021, el 8 de juliol i per Nadal, el 23 de desembre, tot sempre a partir de criteris subjectius que en cap cas responien a unes dades epidemiològiques preobjectivades ni a unes restriccions preestablertes”, lamentava ahir Joaquim Boadas, secretari general de la patronal Fecasarm, que culpa el govern català i en concret el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, de prendre decisions “sempre a l’engròs i de manera homogènia en el territori i sense avís previ”. A poques hores de la reobertura de l’oci nocturn “exigim seguretat jurídica i garanties que això no tornarà a passar”, diu Boadas.
La Fecasarm, manté Boadas, no té cap dubte en assegurar que el “desastre econòmic” que ha patit l’oci nocturn “ha estat provocat per la Generalitat, i, a més, no s’ha traduït en una millora de les xifres epidemiològiques en relació amb altres comunitats menys restrictives”. “Si com a mínim les restriccions haguessin sigut útils...”, lamenta.
La patronal de l’oci nocturn acusa la Generalitat d’“incompetència total” i assegura que el 23 de desembre passat no s’hauria d’haver tancat mai perquè “estàvem funcionant bé i el certificat covid va ser un incentiu perquè es vacunés la gent jove”. La patronal considera que en tancar el 23 “no només ens va arruïnar el Nadal i el Cap d’Any per segon any consecutiu sinó que als joves els va treure la motivació per posar-se la vacuna”. “La Generalitat havia dit que la vacuna era una capa de seguretat i ells mateixos la van treure, i això és de jutjat de guàrdia”, assenyala.
Buscant personal
“Aquests dies hem tingut molta feina perquè hem hagut de buscar molt personal”, assegura David López, que explica que “amb tanta inactivitat i inestabilitat” molt del personal que tenien s’ha buscat altres feines i ara fa uns dies que fan nous contractes i busquen gent. La realitat és que molts dels professionals del sector han marxat a altres comunitats.
Quasi 7.000 milions
Les pèrdues que arrossega l’oci nocturn es calcula que són de 6.457 milions d’euros. La Fecasarm considera que el dany ocasionat al sector s’hauria pogut evitar si s’haguessin adoptat restriccions més proporcionades i eficaces i consideren que el dany “avui ja és del tot irreparable”. El gruix de les pèrdues es concentren principalment en els mesos d’estiu del 2020 (1.258 milions d’euros), la campanya de Nadal del 2020 (300 milions d’euros), l’estiu del 2021 (1.530 milions d’euros) i la campanya de Nadal del 2021 (350 milions d’euros). “Val a dir que les pèrdues de l’estiu de 2021 són superiors a les de l’any previ atès que els locals es van tancar 15 dies abans, i les del Nadal de 2021 també atès que el tancament es va produir després que els empresaris invertissin importants quantitats en estoc”, manté la Fecasarm. En total, doncs, “dos Caps d’Any i dos estius en blanc”, denuncia Boadas. I això suposa molt personal en ERTO i milers de concerts cancel·lats.
La mascareta s’haurà de dur a la pista de ball
Els clients podran entrar a les discoteques i clubs nocturns sense el passaport covid, però la mascareta només se la podran treure mentre estiguin consumint. Si van a ballar ho hauran de fer amb la mascareta posada. La patronal del sector demana que no es criminalitzi el sector si aquesta norma no es pot complir al 100% i recorda que el personal de les sales (que no són policies) tindran una feina molt important “per intentar tornar a acostumar la gent a portar la mascareta mentre no estigui consumint i en especial a la pista de ball”. El sector de l’oci nocturn recorda que el tancament pràcticament des del principi de la pandèmia (amb només 135 dies d’obertura amb restriccions) dels locals legals ha provocat un canvi de costums entre la gent, un canvi d’hàbits, i que molta gent s’ha acostumat ja a les festes il·legals i botellots i, per tant, “mai han complert cap norma”. Recorden que una generació de joves, els que han arribat a l’edat d’anar a la discoteca just durant la pandèmia, encara no saben què és anar a un local nocturn, i culpen el govern d’haver potenciat les festes il·legals.