L’estat d’alarma es va usar per recentralitzar i es va gestionar de forma opaca
Ho diu el director de l’IEA en la presentació d’un informe sobre el govern de la pandèmia
En la segona etapa de Covid-19 la cogovernança va funcionar
El govern espanyol es va acollir als requisits previstos en la llei per declarar el primer estat d’alarma durant la pandèmia, però ho va fer per motius “polítics”, perquè les autonomies haurien pogut gestionar la crisi amb les seves competències i la cobertura de la llei espanyola a l’hora de restringir drets fonamentals. Així ho creu el director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Joan Ridao, que ha elaborat un informe sobre les relacions intergovernamentals en l’Estat autonòmic durant la crisi sanitària i que ahir presentava junt amb el conseller de Salut, Josep Maria Argimon. Tant Ridao com Argimon sostenen que hauria estat possible, tal com ho demostra el fet que la Generalitat va decretar el confinament perimetral de la conca d’Òdena abans de l’estat d’alarma tot recorrent a la llei catalana de salut i sense que ho tombés cap tribunal.
La declaració del primer estat d’alarma que permet al govern central assumir el comandament és una decisió “més concebuda per recentralitzar i donar imatge de poder del president” Pedro Sánchez, i va acabar sent un “error” perquè, tenint en compte que eren les comunitats les que havien de gestionar la situació, es van prendre decisions ineficients com ara centralitzar a Madrid el rastreig de positius, alentir l’arribada de material sanitari i tractar homogèniament realitats geogràfiques i sanitàries diferents. Posteriorment, “hi ha un moment en què l’Estat s’adona que no pot gestionar tot això sense un paper més rellevant de les comunitats autònomes (CA) en la gestió ordinària”, sosté Ridao. És en aquell moment que es recorre a la “cogovernança, més respectuosa”, amb la gestió de les autonomies, i per això Ridao fa un balanç “raonablement positiu” d’aquesta segona etapa.
L’informe de l’IEA indica que l’Estat va convertir l’organisme sectorial del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS) que fins aleshores feia de facilitador dels acords entre Estat i autonomies en un òrgan de gestió “vertical”, que ja no recomanava o consensuava sinó que adoptava decisions “de compliment obligat” per a les CA. En aquesta situació donada, el conseller de Salut diu que el preocupa més que aquest “comandament únic” es mantingui en el futur en un escenari de pandèmia controlada: “La relació entre governs va ser correcta, però sempre hi ha el perill de recentralització, i en alguns moments el perill ha estat i segueix sent evident.”
Ridao, a més, assenyala l’“opacitat” del CISNS, de les decisions del qual ha estat “molt difícil” obtenir informació d’actes i ordres del dia que va elaborar.
De “fallit i inoperant” qualifica el funcionament de la conferència de presidents que, excepte en el cas dels fons europeus, només va servir perquè el president Sánchez informés a la resta dels acords ja presos pel Consell de Ministres.
