L’hedonisme d’Ayuso i la promiscuïtat amb Vox, a referèndum

Denunciada a la JEC

L’enfangament va arribar al dia de reflexió: el PSOE va denunciar Ayuso davant la Junta Electoral Central (JEC) per “manifesta, clara i reiterada vulneració de l’objectivitat i neutralitat” durant l’acte institucional del 2 de maig, en què la presidenta va enaltir en cada pàgina del discurs oficial la paraula llibertat –l’eslògan electoral del PP– i es va deixar lloar per Cristina Cifuentes i pel músic Nacho Cano fins a ser ella la condecorada amb la medalla d’or a la Cultura per la seva política del “tot obert”. El PSOE alerta que fins i tot el compte de Twitter de la Comunitat de Madrid en va penjar els vídeos amb les lloances a la presidenta, i que tot plegat és una vulneració del deure de neutralitat institucional tipificat en l’article 50.2 de la llei electoral (Loreg).

De bracet amb el seu assessor Miguel Ángel Rodríguez, Ayuso no només ha sabut esquivar qualsevol fiscalització de la seva gestió –l’excés de mortalitat a Madrid i els protocols dels anomenats “triatges de la vergonya” a les residències no han centrat la campanya, com tampoc ho han fet els casos de corrupció Gürtel, Púnica i Lezo–, sinó que tothom ha ballat al seu ritme de l’oda a la canya de cervesa ben tirada com a antídot a la fatiga pandèmica. Fins i tot ahir, en plena jornada de reflexió, Ayuso va saber centrar totes les mirades amb la presentació a Ifema de Sophia, un robot desenvolupat a Hong Kong per Hanson Robotics i cedit a Madrid perquè actuï com ho faria Alexa i relati el minut a minut de l’escrutini. “Per cert, presidenta, ha vingut vostè molt guapa”, va dir la robòtica Sophia a la presidenta madrilenya i candidata del PP.

Quan se li recorda que va dissoldre l’Assemblea el 10 de març confiant en una majoria absoluta en solitari, Ayuso es disculpa ara: “Me vine arriba...” Partint dels 30 escons del 2019, el repte és colossal: arribar a la xifra màgica dels 69 sola, o bé sumant-hi Vox. A més de llançar esquers als votants ultres –“Si et diuen «feixista», és que estàs al costat correcte de la història”, va dir a Ana Rosa Quintana a T5–, Ayuso enarbora la bandera de la llibertat i s’ha permès definir el concepte amb exemples que inviten a la comicitat, des de gaudir d’un embús de trànsit fins a no trobar-se un ex o glorificar la canya de cervesa al final del dia. “Viure a la madrilenya és, en ple temporal Filomena i amb tota la capa de neu, passar pel carrer Santa Engracia i veure la gent amb tres metres de neu i plantant-hi les taules i prenent una cervesa. Això és Madrid!”, ha arribat a dir.

Vox a les conselleries?

Després de dos anys amb un govern de coalició del PP i Cs i el suport de Vox des de fora –la fórmula que es manté viva a l’Ajuntament de Madrid i a Andalusia–, el dilema és si la promiscuïtat amb la ultradreta fa el salt qualitatiu de l’accés a conselleries i, en particular, a carteres tan sensibles com ara la d’Educació, amb la dèria del vet parental.

Múrcia no és Madrid

Es dona la paradoxa que la ultradreta ja ocupa la conselleria d’Educació a Múrcia amb Mabel Campuzano, cèlebre per haver assumit el càrrec enaltint que no es vacunarà, però ella és una díscola expulsada per Santiago Abascal per conflictes laborals (no ideològics). Abascal no ha posat com a preu tenir carteres, però Rocío Monasterio va més enllà i ho ha promès als seus votants: “Serem al govern.” “No seria la fi del món”, opina Ayuso sobre el pas de tenir consellers de Vox. “La fi del món, no, però sí que seria el principi de la fi d’una democràcia vigorosa”, va rebatre el president espanyol, Pedro Sánchez, en el tancament de campanya socialista a Entrevías, el barri més pobre de Madrid, a Puente de Vallecas.

Sense Cs, i Leguina al PP

El drama del PSOE és que no pot exhibir ni el seu únic expresident, Joaquín Leguina, que va governar la comunitat del 1983 al 1995 i que s’ha dretanitzat tant que ara ja ha compromès en públic el seu vot a Ayuso. Amb el cartell de ser “ensopit, seriós i formal”, Ángel Gabilondo, de 72 anys, ha rebut l’auxili de Sánchez i de La Moncloa, però ni ells ni Pablo Iglesias (Podem) estan sent els mobilitzadors de l’esquerra, sinó que la dinamitzadora del vot progressista és Mónica García (Més Madrid). El que tots els sondejos vaticinen és l’extinció de Cs, que de 26 escons i el 20% dels vots passaria a perdre-ho tot.

Si bé l’hegemonia del PP a Madrid ja suma 26 anys, la victòria sovint va d’un o dos escons. El 2015 ja hi va haver empat entre blocs, però els vots a IU van quedar sense escó perquè no arribaven al mínim del 5% i el malbaratament d’aquells vots va donar el triomf a la dreta (PP i Cs). Les eleccions d’avui, a més, no tanquen res: obren una minilegislatura de dos anys (la legislatura original ha de complir el termini legal) i això vol dir que la batalla es revalidarà el maig del 2023.