De Madrid al cel de les urnes
Ayuso fusiona l’acte oficial del 2 de maig i el seu lema “Llibertat” com a colofó en la campanya que ho ha aturat tot
Sánchez se la juga amb la por a Vox
Iglesias revifa la sigla a remolc de García i vol sumar amb Gabilondo
“Madrid és Espanya dins d’Espanya. Què és Madrid si no és Espanya?”, és el joc de paraules que Isabel Díaz Ayuso va regalar el 21 de setembre durant la compareixença al costat de Pedro Sánchez i amb 24 banderes –12 de madrilenyes i 12 d’espanyoles– com a attrezzo. El que Ayuso no es podia esperar és que el president espanyol li donaria la raó vuit mesos després amb un gir de guió nascut d’una irracional aventura del PSOE amb Ciutadans a Múrcia. La campanya madrilenya tan inesperada com cruenta que ho ha aturat tot –des de l’agenda legislativa fins a la tramitació dels indults als presos polítics– va arribar ahir a l’epíleg amb Ayuso crescuda en el seu rol de contrapoder i opositora a Sánchez –fins al punt d’eclipsar Pablo Casado– i fusionant l’agenda oficial de presidenta en l’acte commemoratiu del 2 de maig amb l’enaltiment de la paraula llibertat de l’eslògan electoral del PP. Sánchez, que ha enviat el guru Iván Redondo a guiar Ángel Gabilondo com va fer amb Salvador Illa, se la juga amb la por a Vox per posar fi a 26 anys del PP. Mónica García (Més Marid) i Pablo Iglesias (Podem) ho fien tot a una mobilització rècord tot i ser dia laborable.
Les eleccions, que van néixer com a efecte de l’aleteig de la papallona murciana –Ayuso temia una moció de censura i va forçar la crida a les urnes, tot i que la legislatura serà només de dos anys (i no de quatre) i passi el que passi sant tornem-hi el maig del 2023–, han deixat pics de tensió, amb enviaments de bales, i van desembocar en una doble efemèride: el 2 de maig de l’aixecament de 1808 i de la fundació del PSOE el 1879 per Pablo Iglesias Posse a la taverna Casa Labra. “Fins i tot el francès ens va intentar enganyar dient que ens envaïa per modernitzar-nos, però els madrilenys saben que no hi ha res més preuat que la llibertat”, va afirmar Ayuso tot introduint el mot fetitxe en cada pàgina de discurs oficial. “Ayuso és una actriu de la provocació”, la va definir Mónica García (Més Madrid), que va acudir a l’acte però que en va marxar abans que la presidenta premiés la predecessora Cristina Cifuentes.
Frau i ombra del Capitoli
Tement ja l’explotació electoral de l’acte a la Reial Casa de Correus, Iglesias no hi va anar i va acudir a Móstoles a reivindicar les arrels populars dels herois de la revolta de 1808 amb la rèplica del cèlebre quadre de Goya El 3 de maig a Madrid com a teló de fons. I va acusar la dreta de joc brut: “Què creieu que passarà si perden el dia 4? Que no ho vau veure al Capitoli? Quan guanyem diran no sé què de Correus i no els faltaran suports mediàtics i tertulians en televisions que diguin que potser hi ha hagut frau perquè amb els comunistes ja se sap que són capaços de qualsevol cosa”, va aventurar Iglesias, que deixava la vicepresidència segona per rescatar Podem del risc de no arribar al 5% dels vots que fixa a Madrid la frontera de tenir escó.
Mónica García, revelació
El sacrifici personal, però, no oculta que Iglesias viu a remolc de Més Madrid, i més amb l’anestesiòloga Mónica García –que ha fet oposició a Ayuso in situ des del 2019 i no ha desembarcat com a paracaigudista a última hora– emergint com la revelació de la campanya. “Si aconseguim que el sud es mobilitzi tant com el carrer Núñez de Balboa, Ayuso farà les maletes, plenes de papers triturats i d’algun disc dur picat”, va avisar. A diferència del que passa amb Íñigo Errejón a escala estatal, a escala local la llista de Més Madrid viu un in crescendo que en algun sondeig se situa frec a frec amb el PSOE.
Sánchez, al rescat
En l’enèsim esforç per mobilitzar les ciutats del sud –feus com ara Getafe i Leganés– i barris humils del cinturó roig, el lloc triat pel PSOE per tancar la campanya va ser el barri d’Entrevías, a Puente de Vallecas. “El 4-M es vota si la recuperació arriba a Vallecas o es queda al carrer Serrano”, va sentenciar Sánchez. Gabilondo, al seu torn, va aprofitar la relliscada de Bea Fanjul (Noves Generacions) dient que Ayuso és “el mal conegut”. “Nosaltres som els bons per conèixer”, va dir Gabilondo al final d’una campanya en què s’ha definit com a “ensopit, seriós i formal”. “Ayuso, en el seu discurs, no pronuncia ni desigual, ni pobresa, ni necessitat. Però quina fantasia de comunitat té aquesta senyora?”, es va preguntar el candidat. Davant el risc que Ayuso governi amb consellers d’extrema dreta com ara Rocío Monasterio (Vox), Sánchez va citar l’exemple del cordó sanitari a Turíngia, on Merkel va preferir que governés l’esquerra per frenar l’Alternativa per Alemanya.
En una Assemblea de Madrid ampliada de 132 a 136 escons i on la majoria estarà en els 69, Ayuso necessita la proesa de més que duplicar els 30 escons del 2019, una fita que és a l’abast perquè no només rep votants de Vox, sinó que aspira a engolir els 26 seients de Cs, perquè amb Edmundo Bal s’arrisca a l’extinció. La paradoxa és que Ayuso necessita arrasar però no morir d’èxit: si aprima massa Vox, que ara té 12 escons, no podrà sumar amb ningú més. Les esquerres ho fien tot a sumar els 69 amb Gabilondo (37 escons el 2019) i García (20 el 2019) com a motors, i amb Iglesias com el soci menor que busca millorar els 7 escons de fa dos anys per no ser ell qui impedeixi sumar-ne 69.