Universitat en pandèmia: torns per anar a classe, passadissos buits i noves formes d’ensenyar

En l’imaginari col·lectiu les facultats universitàries són un lloc de moviment i de vida estudiantil. La pandèmia va tallar en sec aquesta manera de fer i ser del món universitari, que ara s’ha adaptat a compaginar la docència virtual amb la presencial. El vicedegà acadèmic de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB), el doctor Albert Martínez, té molt clar que l’objectiu és “fomentar la màxima presencialitat” i per això van decidir aplicar el 30% d’aforament permès a les classes teòriques de tal manera que els estudiants de tots els graus hi puguin anar un dia a la setmana. Malgrat això, el silenci i el poc moviment es fan evident als passadissos de la facultat, on també s’han instaurat noves formes d’ensenyar.

A la Facultat de Biologia van estudiar cada aula per garantir les distàncies entre els alumnes i aplicar així el 30% d’aforament en les classes teòriques. On això no es podia complir amb els seients habituals, se n’han instal·lat d’addicionals. Paral·lelament, han calculat el percentatge d’alumnes que hi poden haver a la vegada a la facultat per complir també el 30% global. Això es tradueix entre uns 300 i 400 alumnes simultàniament.

D’altra banda, abans que s’obrís aquest 30% el que ja es feia presencial eren les classes pràctiques, tot i que també s’han hagut d’adaptar. En concret, els laboratoris tenen capacitat per a 25 alumnes però s’han fet grups de com a màxim 12, fet que ha obligat a adaptar la docència intentant sempre oferir també la màxima presencialitat.

“Els alumnes volen presencialitat, per a ells el millor seria el 100%”, valora Martínez. Afegeix però que no són només els estudiants els que voldrien recuperar completament les classes presencials sinó que també ho anhelen els professors. “No és el mateix fer classe amb la interacció dels alumnes que estar explicant a una pantalla, on no veus als alumnes, on la interacció és menor”, explica. “També tenim ganes de presencialitat”, insisteix.

Reconeix també que els professors han hagut d’adaptar-se a les noves formes d’ensenyar: “Hem hagut d’aprendre noves formes de fer classe, a les que no hi estàvem acostumats”. Així, han après a donar classe amb un micro ambient, amb una càmera gravant-los a ells i a la pissarra, a fer vídeos explicatius i a compaginar el contacte amb l’alumne a l’aula amb el contacte virtual.

A més, la mascareta ha passat a ser element obligatori i essencial a l’aula, a on els alumnes arriben a través d’uns itineraris marcats per evitar al màxim el contacte simultani entre persones. Ja a dins de l’aula, gel hidroalcohòlic, elements per desinfectar les taules si els estudiants així ho volen i cadires marcades indicant on es pot seure i on no.

Pel que fa a les avaluacions, Martínez també defensa la presencialitat. De fet, durant el primer semestre, quan no hi havia classes presencials, van donar l’opció a totes les assignatures de fer les avaluacions presencials. La major part van ser així, tot i que hi van haver també exàmens virtuals. El vicedegà explica que per poder-ho fer van haver d’habilitar moltes més aules i professors però creu que és la forma més justa. Afegeix que, tot i la polèmica global que es va fer palesa per un sector que demanava exàmens virtuals, també n’hi havia que defensaven que els exàmens havien de ser presencials perquè “era més just”.