Els experts avisen: la vacuna és la solució, no el problema
Farmacòlegs assenyalen que el risc de trombosis “estranyes” per AstraZeneca és excepcional comparat amb la gravetat de la Covid-19
Coincideixen que encara falta tenir més dades per poder estudiar
“Les vacunes són medicaments i, per tant, poden presentar efectes adversos”, explica ja d’entrada el doctor Joaquín Sáez, cap del servei de farmacovigilància de l’Hospital Clínic. De fet, recorda que antibiòtics, analgèsics i fins i tot anticonceptius tenen riscos, i l’efecte de produir trombosis, per exemple, també el comparteixen aquests mateixos fàrmacs. Dit això, però, el percentatge que s’ha registrat de trombosis per la vacuna d’AstraZeneca és “molt excepcional”, gairebé “residual”, si a més a més el comparem precisament amb l’amenaça que implica la Covid-19, especialment en les franges d’edat més adultes. Per això, els avantatges de vacunar-se són molts més grans.
Tots els experts consultats asseguren que l’objectiu principal i la manera més eficaç de lluitar contra aquesta pandèmia és la vacunació. “És aquí on ens ho juguem tot”, assenyala Sáez, ja que la Covid-19 sí que és una amenaça vital. “Tothom s’hauria de vacunar per aconseguir l’efecte barrera i acabar els contagis”, recorda, i observa que el fet que finalment només es pugui arribar a una primera dosi d’AstraZeneca tampoc suposaria un risc greu, ja que l’objectiu és aconseguir la immunitat de la comunitat, que s’obtindrà si tothom es vacuna encara que només suposi un nivell d’eficàcia individual del 70% amb la primera dosi. “Ja seria suficient per crear aquesta barrera enfront del coronavirus.”
Recordem que l’Agència Europea del Medicament (EMA) ha rebut la notificació de 222 casos de coàguls a la sang en persones que havien rebut la vacuna d’AstraZeneca en països de la Unió Europea. Són casos de trombosi recollits fins al 4 d’abril, quan ja s’havien administrat 34 milions de dosis de la vacuna als països membres de la Unió Europea. Els símptomes que tenen lloc les dues primeres setmanes després de la vacunació són sensació d’ofec, dolor toràcic, inflamació de les cames, dolor abdominal i símptomes neurològics com mal de cap persistent o visió deficient.
Risc i benefici
La vacunació és important “per als col·lectius més vulnerables, la gent gran i el personal sanitari”, recorda el catedràtic de farmacologia Joan Ramon Laporte, exdirector de l’Institut Català de Farmacologia. Laporte comenta que les xifres que s’han donat sobre efectes adversos no són “escandaloses ni excepcionals”, mentre que la vacunació és imprescindible, sobretot per a les persones més grans, que pateixen de manera més severa la Covid-19. Laporte assenyala que, segons les estadístiques, hi ha més riscos d’accidents practicant submarinisme o bé viatjant en cotxe els caps de setmana i “no per això la gent ha deixat de sortir”. Però Laporte també aclareix la relació entre risc i benefici, ja que els càlculs no afecten totes les persones igual. L’agència europea calculava que el risc de tenir una trombosi per AstraZeneca era d’un cas entre 100.000 vacunats. Així, Laporte explica que ara es tracta de vacunar el col·lectiu de gent que té un risc més alt de quedar ingressada a l’UCI o morir de Covid, per tant “el benefici de vacunar-se és molt més gran quan la persona és més vulnerable”, resumeix. En canvi, el benefici de la vacuna per als joves i els infants seria més petit perquè el risc de malalties greus per Covid és menor.
D’altra banda, des de l’Hospital Clínic, Joaquín Sáez també assenyalava que és normal que es detectin més efectes adversos perquè s’estan vacunat milions i milions de persones, i assegurava que aquesta mateixa situació es podria produir amb la vacuna de la grip si l’univers de persones vacunades fos el mateix que en aquesta pandèmia.
La polèmica pels efectes del fàrmac va aparèixer a principi de la setmana passada quan l’EMA va certificar que hi havia una relació entre la vacuna d’AstraZeneca i la incidència de trombosis “molt rares” en persones vacunades amb aquest fàrmac. L’agència va explicar que s’està investigant “què provoca aquesta reacció”, però va avalar l’ús de la vacuna perquè “els avantatges d’utilitzar-la de manera continuada són molt més importants que els riscos”. De fet, en cap moment es va demanar aturar la vacunació.
Tanmateix, alguns dels estats membres van optar per restringir-ne l’ús, entre ells Espanya, que va optar per deixar de vacunar els menors de 60 anys. La ministra de Sanitat, Carolina Darias, va explicar ahir que els experts ja valoren diverses opcions per a les persones que ja havien rebut la primera dosi d’aquesta farmacèutica, com ara administrar una segona dosi d’una altra vacuna RNA, com fa França o Alemanya, o que no se’ls n’hi posi cap. Mentre, Alemanya i els Països Baixos també han restringit les franges d’edat en la vacunació amb AstraZeneca, mentre que Anglaterra recomanava el fàrmac a partir dels 30 anys perquè l’avantatge de la vacuna és més gran que l’exposició al virus.
La disparitat de criteris entre els països europeus ha avivat la polèmica i els dubtes entre la població. Sáez, de fet, recordava que la decisió de vacunar unes determinades franges d’edat és una decisió política que, admet, no és gens fàcil de prendre enmig d’una pandèmia i quan encara no es disposa de prou dades, ja que la campanya de vacunació no ha arribat a totes les franges d’edat i, per tant, “no tenim dades empíriques per poder apuntar grups de risc o restringir les vacunacions en un col·lectiu o en un altre”. “No podem encara extreure conclusions amb les dades de què disposem, per això cada país actua com creu oportú”, aclareix.
L’única evidència que es té prové dels assajos clínics i al final les decisions es prenen “tenint en compte que estem parlant d’un risc molt baix quan estem parlant de vacunar tota la població”, exposa. Sáez també recorda que les vacunes han passat per totes les fases obligatòries abans de ser testades en les persones. “S’han seguit les mateixes fases i controls de sempre i s’ha aplicat el mateix rigor que amb qualsevol antibiòtic o analgèsic”, assegura. “No s’ha fet cap circuit excepcional a l’hora d’autoritzar les vacunes contra la Covid-19”, certifica.
Tanmateix, la polèmica, els dubtes, la manca de directrius úniques i les disputes polítiques han fet incrementar el rebuig a la vacuna d’AstraZeneca en un percentatge que en el cas de la Comunitat de Madrid divendres ja arribava a un 40%. Catalunya encara no ha facilitat aquesta dada. Pel que fa a la decisió del govern espanyol de no vacunar els menors de 60 anys, Sáez considera que es tracta d’una mesura “conservadora i cautelosa” i que les dades que es vagin obtenint a mesura que avanci la vacunació també acabaran d’ajudar a complementar tota la informació sobre els efectes de les vacunes, els de l’AstraZeneca i també els que puguin provocar la Pfizer i la Moderna, ja que com a fàrmacs no estan exempts de provocar efectes adversos, per la qual cosa és innecessari reclamar un canvi en la marca de la vacuna.
Transparència
Als avantatges de la vacunació s’hi sumen els treballs d’investigació que es continuen fent. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) també indica que cal continuar investigant els factors de risc de les vacunacions alhora que subratlla que aquests efectes secundaris són “molt poc freqüents”. Laporte també s’expressava en el mateix sentit i destacava la importància de millorar i augmentar les dades. “Cal informació bàsica i més detalls sobre les persones i els col·lectius que s’estan vacunant, grups d’edat i sexe”, afirma. Actuar i informar amb transparència, i més en època de pandèmia, és bàsic “per poder minimitzar els riscos”, puntualitza. La informació també afecta els malalts de Covid, ja que, tot i l’existència de grups vulnerables per patologies prèvies, l’element més important, segons l’experiència, és l’edat, ja que a partir dels 70 anys hi ha més possibilitats de tenir un pronòstic pitjor per Covid-19, si encara no s’ha rebut la vacuna.