Un ‘impeachment’ històric

Mai abans un president dels EUA s’havia enfrontat a dos impeachments, però tampoc havien tingut un president com Donald Trump ni havien viscut un assalt al Congrés d’una turba neofeixista cegada pel discurs del mandatari. En aquesta situació extraordinària, la maquinària del Congrés nord-americà ha actuat amb una celeritat inusual en un òrgan tradicionalment inoperatiu, i ahir, en un gest històric i sense precedents, acusava formalment Trump d’haver “incitat a la insurrecció”, donant llum verd a un nou judici polític contra ell.

Els demòcrates alertaven que actuar era una necessitat urgent. Davant un dels episodis més foscos de la història dels EUA, el terratrèmol brutal a un país que fa bandera d’una democràcia plena, crear el precedent que uns actes així no podien quedar impunes era un imperatiu. De manera exprés es va activar la maquinària per a un nou impeachment que recull els intents de Trump de revertir els resultats electorals de manera gairebé mafiosa i les arengues als seus seguidors que, si calia, utilitzessin la violència per no fer-lo fora de la Casa Blanca.

En bloc, els demòcrates van donar suport a l’impeachment, però no van ser els únics. Deu congressistes republicans, farts del trumpisme, van votar-hi a favor, obrint en canal les ferides i fractures d’un Partit Republicà que ha de fer una introspecció profunda. El comitè judicial de la Cambra, en un temps rècord, va fer un informe de 76 pàgines amb una conclusió contundent: Trump va incitar a la insurrecció al Capitoli i va demostrar que no és apte per estar al càrrec de la presidència “ni un dia més”.

Dimecres a la matinada la Cambra de Representants havia aprovat una resolució que exigia al vicepresident, Mike Pence, que invoqués l’esmena 25 de la Constitució i inhabilités i destituís Trump immediatament. Pence va declinar la proposta: “No crec que una acció així sigui el millor per a la nostra nació o d’acord amb la nostra Constitució.”

Amb el vicepresident fora de l’equació, tot quedava en mans dels congressistes. Ahir, poc més d’un any després del primer impeachment per l’afer d’Ucraïna, la Cambra va tornar a votar per acusar el president d’un delicte. Ho va fer en una sessió tensa i amb un contingent de seguretat sense precedents. La sessió va ser una teràpia per als congressistes sobre el que van viure el dia dels atacs, i no tant un debat sobre l’adequació o no de l’impeachment. Bàsicament perquè tothom era conscient que l’acusació tiraria endavant sense problemes. “Si les seves accions no mereixen un impeachment, què és una ofensa digna d’un impeachment?”, es preguntava Steny Hoyer, líder demòcrata a la cambra baixa, convençut que Trump “ha trencat la seva promesa i incitat a la insurrecció”. Alguns republicans criticaven la divisió que podria ocasionar al país.

Però no tots. Els fets de la setmana passada han posat de manifest que hi ha republicans tips del trumpisme, i veuen en l’impeachment una oportunitat d’or per deslligar-se’n. La més contundent va ser la conservadora Liz Cheney, número 3 del partit a la Cambra de Representants i filla de l’exvicepresident Dick Cheney, que va liderar el grup de republicans que van votar sí a l’impeachment. “El president Trump va convocar la turba, la va reunir i va encendre la flama de l’atac [...]. Mai hi ha hagut una traïció més gran d’un president dels EUA al seu càrrec i al seu jurament a la Constitució”, va dir.

No és l’única. Alguns republicans del Senat, començant pel seu líder, Mitch McConnell, veuen amb bons ulls declarar culpable Trump d’incitació a la insurrecció amb l’objectiu de defenestrar-lo del partit i inhabilitar-lo de per vida, cosa que implica que l’impeachment té força possibilitats de triomfar a la Cambra Alta.

El pas següent serà l’enviament de l’acusació al Senat, que està de recés fins al 19 de gener, cosa que provocarà que la pròxima fase sigui a l’inici del mandat de Biden. A la Casa Blanca Trump va emetre un comunicat en què demanava que els pròxims dies no hi hagi violència: “Faig una crida a rebaixar la tensió i calmar els ànims.”