Educació

Ciutats que connecten l’educació amb el territori

Diversos municipis treballen amb entitats i equipaments com a agents educadors

Les experiències mostren com l’escola pot interactuar amb l’activitat del seu entorn

Fa pocs dies, els ajuntaments de Barcelona i Lleida van anunciar els espais que posaran a disposició de l’escoles en cas que els necessitin per les condicions que imposa la prevenció del coronavirus. 74 equipaments i 159 espais exteriors en el cas de Barcelona, que preveu espais a llocs com ara el Macba, el CCCB, el moll de la Barceloneta, l’Escola Industrial i la Lleialtat Santsenca. La Paeria posarà a disposició dels centres educatius 96 espais a edificis com ara el Museu Morera, la Casa dels Gegants i la Seu Vella. Es tracta de dues ofertes que s’han fet públiques, però són moltes les ciutats que han posat els seus espais a disposició de les escoles si ho necessiten.

És una mesura inèdita, provocada per la possibilitat que els centres educatiu no tinguin prou espai si han de reduir el nombre d’alumnes per aula per la necessitat de distància interpersonal que dicta el protocol de represa del curs. Com inèdita seria la imatge d’una aula transportada a un museu o a un parc. No és, en canvi, cap novetat que, d’una manera o altra, les ciutats connectin equipaments i escola, ja que són diversos els municipis que han trencat la barrera i treballen amb el concepte que tot el municipi esdevingui agent educador. La situació obre, per a l’Aliança Educació 360 –impulsada per la Fundació Jaume Bofill, la Diputació de Barcelona i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica–, l’oportunitat de convertir la crisi en una educació que connecti l’escola amb el seu territori i en què els centres col·laborin amb institucions i entitats per ampliar les experiències educatives.

“Parlem del territori com a escola –explica la directora de l’Aliança Educació 360, Fathia Benhammou–. La millor manera d’aprofitar sinergies és connectar-les entre si i posar la ciutat al servei de l’educació. Connectar recursos, no només aprofitar-los.” Benhammou creu que no es pot afrontar l’educació de manera solitària i que l’escola sola no pot garantir les competències. “Cal passar d’una educació molt centrada en l’escolarització a una de més distribuïda al territori. Cada cop hi ha mes agents educatius al territori, com ara les escoles de música i els clubs esportius, però no tothom hi té accés”. Als Estats Units, la iniciativa Expanded Schools ha calculat que existeix una bretxa de 6.000 hores de diferència entre els infants que tenen més oportunitats educatives fora de l’escola i els que no tenen accés a extraescolars, viatges de cap de setmana amb la família, visites a espais culturals i temps de lectura en família, entre d’altres.

Per estendre la idea, “cal tenir figures que permetin la connexió entre agents educatius, un pla de personalització a què s’orienten nens i famílies”, assenyala la directora de l’Aliança Educació 360. Per exemple, tutors de l’escola o l’institut i educadors socials de forma coordinada amb el centre educatiu.

Hi ha exemples, com ara la xarxa d’entitats del barri hospitalenc de la Torrassa que treballen amb escoles. En la jornada Quan el territori esdevé escola, que l’Aliança Educació 360 va organitzar el juliol passat, el director de l’Associació Educativa Ítaca, Felipe Campos, va defensar que “els barris han de ser el centre de la solució”. Aquesta entitat treballa en el lleure educatiu a Collblanc-la Torrassa de forma coordinada amb les escoles, amb una especial atenció al col·lectiu més vulnerable. Campos considera que “la clau d’una societat equitativa és el vincle de l’educació formal i la no formal”. En la jornada es van exposar diferents experiències en què les escoles esdevenen permeables. Una de les més il·lustratives és la de l’escola institut Trinitat Nova, en una zona amb pocs equipaments; per aquest motiu el centre va decidir obrir la seva biblioteca al barri, on s’ha muntat també un estudi obert de ràdio. “Les administracions han d’atrevir-se que un bibliotecari treballi dins l’escola i que un mestre treballi a la biblioteca”, va reclamar el director de l’institut escola, Joan Artigal.

Un altre exemple de connexió de l’escola amb el seu entorn és l’Etcètera de Granollers. És un projecte que està en marxa fa tres cursos, quan l’Ajuntament va voler acostar l’oferta cultural de la ciutat als estudiants que acabaven l’institut a les tres de la tarda. “Els adolescents passen més temps al carrer, el que pot generar situacions conflictives”, explica el regidor d’Educació, Francesc Arola. Per acostar-los a l’oferta dels equipaments municipals i vincular-los amb les activitats de la ciutat, se’ls ofereixen tallers a un cost reduït en diferents equipaments i entitats. Per exemple, aquest passat curs s’ha programat un taller de cultura i dansa hip hop al Teatre Auditori de Granollers i un altre de dibuix urbà, il·lustració i llenguatge visual al museu de la ciutat. Hi van participar 120 joves i el regidor considera que ées un projecte molt positiu que s’està consolidant. “Qualsevol persona i espai té un vessant educador o deseducador, i totes les polítiques públiques ho han de tenir present”, tot i que creu que cal millorar el treball conjunt amb els tutors dels instituts i aconseguir implicar-hi més entitats.

Una de les activitat que més facilita el treball de l’escola amb l’exterior és la música. Al Prat de Llobregat, fa temps que professors de l’escola municipal de música porten els seus instruments a les escoles de primària. A Sant Boi, “l’escola de música entra a l’escola i a la inversa”: “També entra a l’escola i viceversa al centre municipal d’art amb projectes que es retroalimenten”, explica la regidora d’Educació de Sant Boi, Alba Martínez. L’edil assenyala que fa anys que treballen amb el concepte d’educació 360 i creu que “la situació actual és una oportunitat per tenir més aliats amb agents no estrictament de l’educació formal per garantir l’equitat”. Cal implicar els que poden tenir una funció educadora, com ara biblioteques, entitats de lleure i esportives, diu. “La filosofia de portes obertes en arts i música és relativament fàcil. El repte és arribar a l’esport, que no és tan permeable, quan té un pes fonamental.”

LES FRASES

Cal passar d’una educació centrada en l’escolarització a una de més distribuïda al territori
Fathia Benhammou
directora de l’Aliança Educació 360
Volem acostar els adolescents a l’oferta d’equipaments i vincular-los amb activitats de la ciutat
Francesc Arola
regidor d’Educació de Granollers
La filosofia de portes obertes en cultura és relativament fàcil. El repte és arribar a l’esport
Alba Martínez
regidora d’Educació de Sant Boi de Llobregat

Reunió setmanal amb l’ACM i l’FMC

X.Miró

Els serveis d’Educació de cada territori negocien amb cada municipi o consell comarcal on caldrà ampliar espais per a les escoles als equipaments que l’Ajuntament haurà de cedir amb l’entrada en funcionament del curs. Tot i que les associacions municipalistes ACM i FMC han mantingut des del març i fins a l’aturada d’agost reunions setmanals amb la conselleria d’Educació, les necessitats d’ampliació d’espais no afecten ni tots els municipis ni totes les escoles i la negociació es fa ad hoc amb cada Ajuntament, s’apunta des de l’ACM. Es tracta d’una planificació tècnica. Per exemple, l’alcalde de Pineda, Xavier Amor, explica que els serveis territorials d’Educació es reuneixen demà amb els alcaldes del Maresme. “S’ha fet una relació amb les especificitats de cada centre i quines necessitats reals hi havia perquè no tots són iguals: els inclusius o d’educació especial necessiten uns requisits concrets”, explica Olga Arnau, presidenta de l’FMC. Les associacions han anat rebent tot l’estiu consultes i informació periòdica de tot el que s’anava acordant. “ Educació no ha fet vacances aquest any”, rebla Arnau.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.