La doble cursa per la vacuna
Deu equips d’investigació esprinten per obtenir una vacuna ràpidament, però amb una efectivitat cada cop més qüestionada que amb prou feines suavitzaria el rebrot
La resta fa una prova de fons prioritzant la màxima cobertura i seguretat, però encara trigaran a obtenir resultats
Amb més de 135 projectes arreu del món investigant com obtenir la vacuna contra el SARS-CoV-2, els grups de recerca més avançats han començat a escalfar l’ambient en relació a l’arribada de la cobejada solució. Són deu projectes que han iniciat les proves clíniques amb humans i, en alguns casos, ja especulen amb dates d’arribada al mercat i quantitat de dosis disponibles. Per contra, també s’han fet sentir darrerament veus igualment autoritzades en sentit contrari, refredant les expectatives generades. Adverteixen que aquests primers projectes seran, previsiblement, uns pedaços d’efectivitat limitada per anar passant fins que arribi una vacuna cuinada a foc lent però amb una efectivitat més àmplia.
“Efectivament, hi ha una doble cursa per aconseguir la vacuna. N’hi ha que volen ser els primers i n’hi ha que volem la màxima protecció i seguretat contra el coronavirus. A la llarga, aquesta serà la vacuna que perdurarà i serà més útil”, explica Vicente Larraga, director del laboratori de parasitologia molecular del centre d’investigacions biològiques Margarita Salas (CSIC).
Però que apareguin vacunes imperfectes per ajudar a controlar l’emergència sanitària a curt termini tampoc és una estratègia a menystenir. Ho defensa Luis Enjuanes, director del laboratori de coronavirus del Centro Nacional de Biotecnología: “En casos desesperats com l’actual, l’OMS ja estaria satisfeta si es trobés una vacuna que, encara que no fos la millor, permetés reduir el volum d’ingressos a l’UCI. Això ja seria un èxit.”
El prestigiós químic valencià, que va desenvolupar vacunes per al SARS i el MERS, lidera un dels projectes estatals per combatre el darrer coronavirus amb una vacuna més perfeccionada, que impedeixi completament la replicació del virus i l’inactivi. “La competència per la vacuna és bona. Com més diversitat i proveïdors diferents hi hagi, més possibilitats que es cobreixin les necessitats mundials”, hi afegeix.
Els més ràpids
Entre els que esprinten per ser els primers, hi ha tres projectes que, aparentment –la recerca farmacològica s’envolta de gran secretisme i, a vegades, desinformació–, van clarament per davant de la resta. Un el lideren la Universitat d’Oxford i la farmacèutica britànica AstraZeneca, l’altre, la biotecnològica nord-americana Moderna Therapeutics i el tercer, la branca biotecnològica de l’exèrcit xinès amb l’empresa CanSino Biologics.
Les vacunes se solen considerar efectives quan protegeixen més enllà del 60% de la població, però les dades que han ofert fins al moment els responsables d’aquests tres projectes no arriben ni de bon tros a aquest llindar. Moderna, per exemple, va oferir unes dades inicials de cobertura del 17%. “Està bé que hi hagi vacunes que ajudin a parar el pitjor del virus. Al final, d’aquí a un parell d’anys, la vacuna que quedarà serà la que tingui una millor protecció”, pronostica Enjuanes.
Farmaindústria, la patronal farmacèutica, constata que, en dos mesos, el nombre de vacunes en investigació s’ha multiplicat per sis, demostrant un esforç “sense precedents” del sector. Segons la darrera actualització de l’OMS, del 9 de juny, a banda dels 10 projectes que ja es proven en humans, n’hi ha 126 més que estan en fase preclínica, és a dir en investigació al laboratori o amb animals.
Interessos polítics
La desena de grups que avancen retallant al màxim els terminis de la recerca lliuren una cursa científica, però amb un component geopolític important. La meitat dels projectes tenen l’origen a la Xina, on va sorgir la pandèmia. Com a contrapoder, n’hi ha quatre amb participació nord-americana: a banda de Moderna, també hi competeixen Inovio, Novavax i Pfizer, la farmacèutica més potent del món, que col·labora amb l’alemanya BioNTech. Amb tot, la iniciativa més avançada és la britànica. I molts governs ja prenen posicions per reservar part de la producció per a la seva població.
“Les autoritats sanitàries i les agències del medicament han retallat els terminis tant com han pogut”, admet un científic immers en la cursa per la vacuna. Potser precisament per això, l’optimisme inicial que envoltava la investigació científica per combatre el SARS-CoV-2 s’ha anat diluint i les veus que rebaixen l’optimisme inicial s’ha anat refredant.
La directora del Departament de Salut Pública de l’OMS, María Neira, assegurava, fa uns dies, que cal ser “realistes” i que és “francament difícil” que la vacuna arribi durant aquest any. Per al vinent, ja ho veu més viable.
En el mateix sentit es manifestava l’epidemiòleg nord-americà Michael Osterholm. “No sabem què passarà amb les vacunes. Esperem que se’n trobi una, però l’esperança no és una estratègia. No crec que n’hi hagi una abans que acabi l’any i, quan es tingui, hi haurà vuit mil milions de persones que la voldran el mateix dia. Trigarem anys a tenir-ne per a tothom”, avançava en declaracions a l’agència Efe el fundador del Centre de Malalties Infeccioses de la Universitat de Minesota. Osterholm reclama que s’investigui també en una vacuna universal per als virus de la grip i adverteix que, com aquest, el coronavirus tornarà amb noves onades de casos els pròxims mesos.
Primers encàrrecs
Les farmacèutiques, però, tenen una visió diferent. El conseller delegat de la britànica AstraZeneca, Pascal Soriot, va assegurar a la BBC que, si tot va bé, els britànics podrien tenir accés a la vacuna a partir del setembre. El govern britànic ja els ha fet una comanda de milions de dosis del compost que desenvolupen amb la Universitat d’Oxford. De moment, ja han passat de les fases inicials amb humans, que es fan individu a individu i sota un estricte control hospitalari, a la tercera i última fase, en què participen milers de voluntaris, entre ells un infermer català que viu a Anglaterra. Encara no hi ha resultats oficials sobre l’eficàcia (rumors parlen del 50%), però ara, davant la davallada de l’epidèmia a Europa, les proves finals s’han traslladat al Brasil, on la pandèmia és molt més severa.
Per a qualsevol país, disposar d’una xarxa de recerca i una industria farmacèutica potent que puguin desenvolupar la vacuna al territori resulta cabdal. “Llavors, la disponibilitat és immediata i et pots assegurar que protegiràs la població. En cas contrari, es pot trigar de dos a tres anys a rebre la vacuna. Ens ha passat amb la del virus de l’herpes zòster, que encara l’estem esperant”, assegura la immunòloga Margarita del Val, que dirigeix la plataforma del CSIC que aplega 200 grups de recerca per combatre la pandèmia.
LES FRASES
Diverses aproximacions per al mateix objectiu
El sector farmacèutic assegura que la xifra real de projectes que busquen una vacuna per al coronavirus ja se situaria al voltant de les 200, força més enllà de les 136 que reconeix oficialment l’OMS. Des dels grups que investiguen a Catalunya fins als dels antípodes, tots persegueixen el mateix objectiu: crear artefactes biològics amb un component que, en inocular-se, sigui reconegut pel cos com un agent estrany i posi en marxa el sistema immune per induir una resposta duradora.
Si ho és o no, podria dependre del model de vacuna en qüestió, ja que hi ha aproximacions molt diferents i totes han obtingut resultats positius en el passat davant d’altres infeccions. Una opció és el format de vector viral, que utilitza un virus per introduir a l’organisme uns gens determinats, esperant que hi hagi resposta protectora. L’equip de CanSino i l’exèrcit xinès utilitza un adenovirus per provocar la reacció, mentre que el d’Oxford ha introduït un adenovirus de ximpanzé.
Un altra estratègia amb molt seguiment és la vacuna genètica, que utilitza gens o grups de gens del coronavirus mateix per activar el sistema immunològic. Moderna i Pfizier-BIoNTech l’utilitzen amb ARN, mentre que Innovio es basa en ADN. Altres vacunes, com ara la de Novavax, el que utilitzen és una proteïna del virus o fins i tot un fragment. Finalment, les propostes xineses que ja estan fent proves amb humans, tret de CanSino, es basen en l’administració del coronavirus, però debilitat o inactivat.
Qui garantirà que n’hi hagi per a tothom?
X.A
Itàlia, Alemanya, França i els Països Baixos van anunciar, dissabte, un acord conjunt amb AstraZeneca per obtenir fins a 400 milions de dosis de la vacuna que desenvolupa en col·laboració amb Oxford. Un contracte que se suma al que la farmacèutica anglosueca ja tenia amb el govern britànic, per proveir-lo de trenta milions de dosis més. Donald Trump també ha dit públicament que vol aquesta vacuna i hi ha invertit fons federals. Sembla que, com va passar fa ben poc amb el material de protecció individual contra el virus, qui no corre, vola. Així doncs, qui garantirà que la vacuna arribi a qui més la necessita? I que n’hi hagi per a tothom?
El primer problema serà el de la producció. Un cop es descobreixi, els experts apunten que caldrà dedicar o construir plantes específiques per fabricar aquest compost. De fet, la Federació Internacional de Productors Farmacèutics calcula que s’haurien de fabricar entre 10.000 i 15.000 milions de dosis per començar a combatre la pandèmia. Atesa l’estructura del sector i la diversitat de projectes, l’ideal seria que entre cinc i deu iniciatives tinguessin èxit per poder diversificar i organitzar la producció en paral·lel.
En aquest sentit, s’ha creat una aliança mundial, de nom Gavi, que rebrà 8.800 milions de dòlars en cinc anys per potenciar la vacunació i la lluita contra la Covid. Paral·lelament, Metges sense Fronteres ha demanat a les farmacèutiques que venguin la vacuna contra la Covid-19 a preu de cost, sense afegir-hi els costos d’investigació o producció finançats amb diners públics o filantròpics. Alguns dels màxims directius del sector s’hi van posar bé, per matisar després que no obtindrien beneficis “mentre duri la declaració de pandèmia de l’OMS”.
Mentrestant, la Unió Europea fa declaracions de bona voluntat reclamant que la vacuna sigui considerada “un bé comú” i se’n centralitzin les compres europees per derivar-les on més falta faci. Els experts ja apunten que la prioritat han de ser les residències de gent gran, els seus cuidadors i el personal sanitari. Després, tocaria a les persones de risc per edat avançada o malalties i, finalment i si fos el cas, a la resta de la població. Vacunar tothom alhora serà impossible.
