Els líders europeus comencen a negociar el pla per salvar l’economia europea després de la Covid-19
Les discussions es poden allargar, com a mínim, fins al juny
Els caps de govern i d’estat de la Unió Europea comencen a negociar el pla per salvar l’economia europea després de la crisi provocada per la Covid-19.
En la cimera d’aquest dijous, els líders dels 27 començaran a perfilar en un clima de desconfiança l’estratègia per rellançar l’economia, però no s’espera més que un acord base i encomanar a la Comissió Europea, que ja arriba amb una proposta, que continuï els treballs per concretar un pla. Els detalls, com el volum de diners per finançar la recuperació, es tancaran en pròximes trobades. Possiblement, les converses s’allarguin com a mínim fins al juny.
En la quarta videoconferència entre els líders europeus des l’inici de la crisi pel coronavirus, Itàlia i els Països Baixos continuen representant les posicions més allunyades, mentre Espanya intenta fer-se un lloc amb una proposta que té poques opcions de tirar endavant.
A banda de com finançar el rellançament de l’economia europea, els líders també tenen sobre la taula l’acord de l’Eurogrup per mobilitzar més de mig bilió d’euros per a empreses, mantenir llocs de treball i permetre als estats que puguin fer front a l’emergència sanitària del coronavirus.
Les posicions enrocades sobre la mutualització del deute han frenat l’acord europeu sobre la resposta econòmica a la Covid-19. Ara, l’instrument més factible per afrontar la recuperació és un pressupost de la Unió Europea ampliat, que podria arribar a ser del 2% del PIB de la UE, gairebé un punt per sobre de la primera proposta en l’esborrany que van negociar i rebutjar 27. En aquest escenari cal encaixar també el Fons Europeu de Reconstrucció acordat per l’Eurogrup, que podria estar vinculat al pressupost.
Segons fonts comunitàries, la idea de finançar el fons amb deute perpetu és “difícil d’empassar” per a alguns estats i, a més, “la majoria d’estats” aposten per una recuperació amb crèdits, i no amb transferències com proposa Espanya perquè la inversió no es traslladi a “deutes inassumibles”.
El que sí veuen amb bons ulls és la insistència d’Espanya en el fet que la sortida de la crisi sigui simètrica. “La idea és que la recuperació no ha de ser asimètrica. Això és important perquè si és asimètrica hi ha riscos polítics sobre el funcionament de la Unió i del mercat únic”, subratllen fonts de la Unió Europea.
Malgrat el ferm rebuig als coronabons, Alemanya també ha suavitzat la seva posició. La cancellera Angela Merkel admet que s’haurà d’augmentar el pressupost europeu per als pròxims set anys per fer front a la crisi i promet ser més solidària respecte a les mesures ja acordades per l’Eurogrup.
Juntament amb Alemanya, França està tenint un paper de mediador entre els països del sud, especialment Itàlia i Espanya, i els del nord, amb els Països Baixos amb la posició més allunyada de les demandes del sud. França dóna suport a un fons de recuperació, al qual no ha posat una xifra concreta, que sigui temporal i focalitzat.
Sassoli reclama “solidaritat” als 27 per acordar un pla que permeti sortir de “l’espiral catastròfica”
El president de l’Eurocambra demana “ambició” per “estar a l’altura del repte” que ha causat la Covid-19
ACN
El president de l’Eurocambra, David Sassoli, ha reclamat als caps de govern i d’estat un pla de reconstrucció que permeti sortir de l’“espiral catastròfica” causada per la Covid-19.
En la seva intervenció en la cimera que els 27 fan per videoconferència, Sassoli ha demanat “solidaritat” i “ambició” per “estar a l’altura del repte” davant la “profunda crisi” a la que la pandèmia ha arrossegat l’economia europea.
En opinió del president de l’Eurocambra, Europa necessita un “Pla Marshall” finançat amb bons de recuperació garantits pel pressupost de la Unió Europea, tal com va aprovar la cambra en una resolució no vinculant.
En una roda de premsa posterior a la seva intervenció en la trobada per videoconferència, el president de l’Eurocambra ha celebrat l’acord de l’Eurogrup de mobilitzar més de mig bilió d’euros i ha fet una crida a la unitat i a la “solidaritat” per acordar com finançar la recuperació econòmica. “Hem d’assegurar que sortim de la crisi amb un sentit de comunitat”, ha subratllat.
“El mercat únic d’Europa és un mercat únic i hem de fer junts aquest camí perquè estem parlant d’impulsar economies estretament relacionades i molt interdependents”, ha remarcat Sassoli.
