Les exportacions gironines a tercers països continuen creixent tot i els efectes de la pandèmia
La Cambra de Comerç emet fins a un 20% més de certificats a empreses que venen en aquests mercats, sobretot càrnies
Les exportacions gironines a tercers països continuen creixent tot i els efectes de la pandèmia. De fet, d’ençà que va començar el confinament, la Cambra de Comerç ha emès fins a un 20% més de certificats a empreses del territori que venen a mercats de fora la Unió Europea.
En concret, la Cambra ha segellat 2.115 certificats en les darreres quatre setmanes. Sis de cada deu, a càrnies. Entre els principals destins, hi ha la Xina, el Japó, els Estats Units, l’Índia o països africans.
Ara bé, l’empenta de les vendes a tercers països contrasta amb l’alentiment de les exportacions a Europa. I això farà que, inevitablement, el territori quedi tocat. Perquè el vell continent concentra fins al 73% de les exportacions de les comarques gironines.
Cara i creu d’una mateixa moneda. El coronavirus no ha afectat les exportacions gironines cap a tercers països, però sí que trastocarà -i molt- la balança exterior del territori, perquè les vendes a Europa s’han frenat.
Segons informa la Cambra de Comerç, d’ençà que va començar l’estat d’alarma, l’emissió de certificats d’exportació a tercers països ha mantingut “un bon ritme”. Aquest documents són necessaris per vendre productes a països de fora de la UE amb els quals no hi ha acord bilateral.
Qui s’encarrega d’emetre’ls i segellar-los és, precisament, la Cambra de Comerç. Durant les últimes quatre setmanes, és a dir d’ençà que va començar l’estat d’alarma, ja se n’han emès 2.115.
És a dir, que de mitjana cada dia se n’han tramitat més d’un centenar. Qui els ha sol·licitat són 150 empreses del territori (sobretot, d’aquells sectors considerats essencials, que són els que han pogut continuar treballant després que s’endurís el confinament).
Fins a un 20% més
Segons explica la Cambra de Girona, en comparació amb el mateix període de l’any anterior, durant el darrer mes s’han emès fins a un 20% més de certificats d’exportació a tercers països.
Un creixement que, de fet, s’ha mantingut sostingut en aquests percentatges al llarg de tot el primer trimestre del 2020.
Per sectors, la majoria de les empreses (en concret, el 61,5%) que han sol·licitat aquests certificats són càrnies, bé siguin escorxadors o fabricants d’embotits.
Les segueixen les firmes d’alimentació (12,5%), les químiques (8%) i, ja a molta més distància, els fabricants de maquinària (3,5%), de materials de piscina (3,5%), filatures (2%), automoció (1%) i altres sectors (8%). Els principals destins als quals s’exporta són la Xina, el Japó, els Estats Units, l’Índia i els països africans.
El president de la Cambra, Jaume Fàbrega, recorda que “l’activitat cameral s’ha establert com a essencial per a l’economia”. I que a l’hora d’emetre els certificats -un tràmit que s’ha de fer presencialment- s’ha dotat de mesures de protecció tant als treballadors de la seu de Girona com als de l’antena d’Olot.
“Així, s’han assegurat tots els tràmits que han de seguir les indústries de la demarcació per exportar els seus productes: certificats d’origen, de lliure venda i visat de factures”, ha subratllat Fàbrega.
Sotragada a Europa
Les vendes a tercers països continuen a l’alça tot i la pandèmia. Però el coronavirus afectarà de ple les exportacions gironines. I de fet, el mateix vicepresident de la Cambra, Jaume Guàrdia, ja ho anticipa.
“El manteniment de la bona marxa de les exportacions a tercers països contrasta amb l’alentiment de vendes a països europeus, més afectat per la pandèmia”, afirma.
Només cal donar un cop d’ull a les dades d’exportacions per veure quin abast pot tenir la covid-19 damunt el sector exterior gironí. L’any passat, les empreses de la demarcació van assolir un nou rècord exterior, exportant productes per valor de 5.782,42 milions d’euros. I d’aquests, fins al 73% van tenir com a destí països europeus.
En concret, les empreses de la demarcació van exportar productes per valor de 4.232,95 milions al vell continent. I d’aquests, una quarta part (fins a 1.446,60 milions d’euros) van tenir com a destí França.