El col·lapse de les UCI

Quan es triplica el nombre d’espais per a llits d’UCI, molts dels quals instal·lats en zones que no són les més idònies, com ara les biblioteques dels hospitals; quan es condicionen pavellons esportius o recintes firals per a malalts de Covid-19; quan es fa que anestesistes o pneumòlegs facin d’intensivistes; quan es fan triplicar les hores de treball de les infermeres; quan es fa que dermatòlegs, traumatòlegs o digestòlegs facin tasques d’infermeria en equips de metges específics contra la Covid-19; quan es prioritza quin malalt entra a l’UCI i quin encara pot esperar uns dies perquè no hi ha prou llits; quan s’obliga oncòlegs, cardiòlegs i ginecòlegs a deixar els seus pacients per atendre malalts del virus, fet que genera més llistes d’espera i el que serà la tercera gran onada d’aquesta crisi sanitària –després de la segona, el repunt de casos i morts–; quan es deixa de fer seguiment de malalts crònics; quan s’anul·len les revisions, les sessions de rehabilitació o la de distribució d’oxigen per a la gent que el necessita per dormir; quan es fa tornar a treballar, tot i el risc evident, metges i infermeres jubilats; quan es contracta com a metges estudiants d’infermeria; quan s’usen hotels com a centres de salut; quan és la societat civil la primera a reaccionar per fer mascaretes i les empreses les primeres a idear i fabricar respiradors ( per a què serveix l’estat d’alarma? ), els que no hi ha a les UCI que s’han hagut d’improvisar o quan l’Ajuntament de Barcelona anuncia que no podrà incinerar més cadàvers, és que el sistema ha col·lapsat.

Les UCI han col·lapsat i el sistema sanitari, com a tal, ha col·lapsat. I dir el contrari per defensar les mesures del govern espanyol de torn només és una manca absoluta de respecte als professionals que dia rere dia s’hi deixen la pell. I és un advertiment. Un altre: l’Estat espanyol usa i usarà tots els recursos que calgui per mantenir la unitat, ja sigui després d’un atemptat terrorista o durant una epidèmia.