Economia

Feines a contracorrent

El sector sanitari i l’atenció social, òbviament, però també la indústria farmacèutica i part de la química, a més de la logística i les cadenes de distribució, sobretot alimentàries, no tan sols no han patit la crisi sinó que hi ha crescut tant la demanda que han hagut de fer contractacions

No compensaran, això sí, l’enfonsament de la resta de l’economia

Grups com ara Montplet no donen l’abast i han concentrat la fabricació en els productes sanitaris de més demanda

La caiguda de l’ocupació a Catalunya serà massiva, molt més del que indiquen les primeres xifres amb què es va tancar el març (un mes tradicionalment bo, perquè hi comencen les contractacions turístiques de la campanya de Setmana Santa): 417.000 aturats en total, un 5,4% més que l’any passat, i 41.015 afiliats menys a la Seguretat Social (xifra mitjana del mes). De fet, els 645.000 treballadors afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) que s’acumulaven ja dijous, des que el 14 de març es va iniciar el confinament, donen una idea molt més aproximada segurament de la duresa de la crisi...

Però l’hecatombe laboral afecta tothom igual? És evident que ha aturat bruscament, i de manera transversal, gairebé tota l’economia, amb especial acarnissament amb el turisme i la restauració, i també amb l’automoció, tot i que hi ha hagut iniciatives d’empreses com Seat, que ha estat produint uns 300 respiradors diaris per a la xarxa hospitalària –ara ja n’ha aturat la fabricació–, que han permès cobrir dèficits urgents del mercat i alhora salvar en part la seva activitat productiva. D’altra banda, però, hi ha filons estratègics en la lluita contra l’emergència sanitària que no sols han resistit el cop, sinó que fins i tot estan contractant gent i facturant més que mai. “Hem identificat sectors que estan registrant un augment de l’ocupació”, confirma Àngel Hermosilla, gerent de l’àrea institucional de la patronal Pimec, que, això sí, de seguida aclareix que “no compensa la caiguda de tots els altres”.

En el reduït grup en alça, així, cita la logística i el repartiment a domicili, telecomunicacions, informàtica i activitats online. En general, a més, les ETT han tingut un notable repunt de la demanda perquè hi ha hagut moltes baixes laborals, i s’han vist obligades a buscar treballadors amb urgència, sobretot en l’àmbit sanitari i en el social, els principals en què Hermosilla constata que “la demanda és molt superior a l’oferta”, fins al punt que el govern ha hagut de reclutar gent que no havia acabat el grau o estava pendent de l’examen del MIR. L’Institut Català de la Salut, a més, té oberta la inscripció a la seva borsa de treball per si en el futur li calgués buscar altres perfils amb una formació menys específica, com ara zeladors. En espera de xifres oficials més fiables, el portal de recerca de feina Infojobs ha confirmat que ja entre l’1 i el 21 de març les principals vacants es van produir en infermeria i medicina general, ja que la recerca de perfils en sanitat i salut a l’Estat va créixer un 23% respecte al 2019, un 6% en l’àmbit farmacèutic. També els va créixer la demanda de personal de neteja i de magatzem, seguretat i vigilància.

Altres estructures a escala local dedicades al foment de l’ocupació, com l’empresa municipal de Santa Coloma Grameimpuls, també han hagut de reorientar la borsa de treball cap als sectors essencials, els únics des dels quals aconsegueixen ofertes des de fa setmanes, per a perfils com auxiliars de geriatria, neteja, infermeria, restauració de col·lectius (auxiliars de centres amb cuina pròpia) i comerç, en aquest cas supermercats i centres de logística, però també botigues de barri que han tingut alguna baixa i no es poden permetre tancar. “Hi estem molt a sobre, sobretot dels geriàtrics”, explica Asun Calderón, cap de programes d’ocupació, que assenyala que ha crescut molt la demanda de centres socials, que ja abans que esclatés la crisi van començar a demanar currículums en previsió. L’ens municipal, així, ha hagut d’accelerar els processos de selecció, amb incorporacions immediates en molts casos, a causa dels professionals que s’han vist afectats o s’han hagut de confinar perquè tenen familiars malalts. “I a més han de descansar, que fa moltes setmanes que afronten jornades maratonianes”, subratlla la responsable. Això sí, Calderón posa en relleu un altre problema que s’estan trobant: el repunt de l’atur ha afectat sobretot els homes, i els perfils que s’estan demanant “estan molt feminitzats”. I han identificat dones, de famílies monoparentals sobretot, que busquen feina però que no tenen disponibilitat per acceptar cap oferta, perquè tenen fills a càrrec que no poden deixar a ningú...

Un altre gran sector que de moment funciona a ple rendiment és el de la distribució, sobretot de productes alimentaris, considerats òbviament de primera necessitat. “Hi ha molt moviment de mercaderies, i fins i tot la gent també menja més a casa”, descriu Hermosilla. Cadenes com Mercadona, Lidl, Condis, Bon Preu, Caprabo i Dia s’han fet més imprescindibles que mai i fins i tot han crescut en vendes, tant als centres físics com sobretot pel que fa a comandes online, que han provocat una allau de sol·licituds de repartiment a domicili. A més, algunes han habilitat horaris específics per atendre col·lectius especials com la gent gran i el personal sanitari. Tot plegat, unit a les noves mesures de seguretat implantades per garantir la salut de treballadors i clients, ha fet que algunes estiguin abonant complements salarials als treballadors o fins i tot contractant nou personal, segons ha explicat Efe, que ha exemplificat que Condis va incorporar un centenar de persones durant la segona quinzena de març, i es preparava per a un centenar més aquests primers dies d’abril. I no només ha crescut el repartiment a domicili d’aliments: les grans plataformes de comerç en línia multipliquen aquests dies les peticions, com ara Amazon, gegant que serveix des del centre que té al Prat de Llobregat sobretot un altre tipus de productes que ajuden a suplir a casa activitats que ara no es poden fer a fora, com bicicletes estàtiques, estoretes i talladores de cabells.

També el sector farmacèutic i part del químic estan registrant un gran repunt de feina. La xarxa apotecària i els seus distribuïdors funcionen a ple rendiment, igual que els proveïdors. El Grup Montplet, dedicat a la fabricació d’un ventall de cosmètics i productes sanitaris, és dels pocs –i dels més antics del país– que fan alcohols sanitaris, i ara hi ha enfocat tota la producció que surt de la nau que té al barri de la Verneda de Barcelona. Dos són els productes amb més demanda: el gel hidroalcohòlic i l’alcohol de 70 graus. Tanta, de fet, que ha hagut d’ampliar de dos a tres els torns de treball i ha hagut de contractar més personal, que ara voreja els cent treballadors. Tot i que continua tenint molta demanda exterior, fins i tot de la Xina, i que normalment també treballa amb grans superfícies, ara el grup ha reenfocat la producció per destinar-la íntegrament al sector sanitari de l’Estat. “Anem considerant les comandes setmana a setmana, però primer volem servir la urgència a dins”, explica Montse Ortega, responsable de comunicació. Tant ho vol fer, de fet, que l’empresa també acaba de fer donació de 20.000 litres d’alcohol a diversos centres catalans per ajudar en el combat contra el virus. Les seves previsions són que la demanda continuarà sent alta en els propers mesos, quan, això sí, confien a recuperar la fabricació dels altres productes habituals, com repel·lents d’insectes, aigua oxigenada, povidona (per fer mercromina) i clorhexidina. I és que de la química igualment surt molta matèria primera bàsica en la indústria farmacèutica, i també en l’alimentària. És per això que indústries com ara Covestro i Ercros continuen fabricant productes biocides, com el clor, el lleixiu i l’aigua oxigenada, que s’usen per desinfectar, a més d’altres d’essencials per a la higiene i l’embalatge d’aliments, com la sosa càustica, l’àcid clorhídric i el formaldehid.

I el sector de la neteja? Segons explica Hermosilla, hi ha un repunt d’activitat, però molt limitat a l’àmbit de la desinfecció, sobretot d’hospitals i en alguns casos de llocs públics, a demanda dels ajuntaments. Josep Tres, president de l’Associació Catalana d’Empreses de Neteja, confirma que estan tenint una “sobrefacturació” als centres sanitaris i les residències, on s’han hagut de reforçar els torns al llarg del dia, ja que “ara es neteja més vegades”. El sector també continua treballant per a altres dels anomenats serveis essencials, com empreses logístiques, “però just el manteniment habitual que s’hi feia; no ha augmentat la feina”, puntualitza Tres, que recorda que hi ha molts altres àmbits en què sí que la feina ha caigut en picat, com espais culturals, galeries comercials i centres educatius. “Ni de bon tros el que hem guanyat per una banda compensa el tancament d’empreses amb què treballem; la resta està tot tancat”, lamenta.

Des de Pimec auguren que tots els sectors que ara estan en alça no tornaran a caure bruscament quan passi la crisi, sinó que “aniran baixant d’activitat de manera gradual”, amb l’acabament dels contractes temporals i a mesura que avanci el desconfinament, tot i que “sempre quedarà alguna cosa”. I és que, segons Hermosilla, moltes són activitats “de la nova economia, i d’una manera de viure associada a les noves tecnologies”. “Molts d’aquests canvis han arribat per quedar-se, com el teletreball i les reunions online”, clou.

Els sectors que resisteixen
Hi ha un tercer grup d’activitats que potser no tenen més feina, però tampoc menys, i per ara s’han escapat dels acomiadaments, perquè continuen cobrint tasques essencials. Són, per exemple, les companyies energètiques d’electricitat, llum i gas, però també la banca (sobretot els serveis centrals romanen operatius per buscar mecanismes de liquiditat) i les assegurances, clau per a emergències a la llar. El transport públic manté serveis mínims, igual que quiosquers i estanquers, que poden continuar obrint. Tot i que en diferents escales d’activitat (sanitaris i emergències van desbordats), ningú del sector públic ha de patir tampoc per la feina.
Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.