Tant de bo

Confio que ens en sortirem, d’aquesta. Vaja, tots els experts diuen que sí, que ho farem. I que d’aquí a molts anys ho podrem explicar. Tant de bo, com diu la cançó de la Suu (l’han sentit mai, aquesta jove barcelonina?). S’imaginen, si és així, la mà de batalletes que podrem explicar? Els nostres avis ens parlaven de la guerra; els meus pares, del franquisme i de la batalla per la democràcia (aquesta que encara dura), però, i nosaltres? M’havia fet a la idea que, com que d’aquí a uns anys serem independents, els podrem explicar l’1-O, de com en aquell moment, cap allà el 2017, tothom va sortir al carrer i va plantar cara a l’Estat; de com aquest va respondre amb repressió, i de com al final ens en vam sortir. Ara hi haurem d’afegir les batalletes del virus. Haurem d’explicar als nets que ens van confinar a casa, que tot el món es va paralitzar, que anàvem pel carrer amb guants i mascaretes, que cap allà el 2020 es va suspendre tot, i que hi va haver una gran crisi però que la vàrem superar. I ells, sans i independents, hi posaran uns ulls com unes taronges escoltant-ho... Tant de bo, que diu la Suu.