Les grans oblidades
Les treballadores de la neteja lamenten la mancança d’equipaments de protecció, ja que cada jornada laboral posen en risc la seva salut
S’han reforçat equips, però falta personal en hospitals i geriàtrics perquè s’ofereix feina però molta gent no l’accepta per por
La patronal Ascen avisa que la facturació total del sector cau més d’un 60%
En la fotografia que il·lustra aquest reportatge, la Isabel López fa el signe de la victòria perquè aquell dia, per fi, havia aconseguit la protecció necessària per poder treballar amb garanties: uns guants de làtex, una mascareta autofiltrant FP2 per dur sota de la de quiròfan i un casc amb pantalla protectora. “Ara depèn del dia, però hem millorat una mica perquè, tot i que una mascareta m’ha de durar tota una setmana, abans era molt pitjor, i fins i tot em vaig haver de posar EPI [equipaments de protecció individual] de les companyes infermeres, que quan plegaven em donaven els seus perquè no hagués d’entrar a les habitacions dels malalts de Covid-19 amb una simple bata.” La Isabel és treballadora de la neteja de l’hospital del Mar de Barcelona i, com la resta de professionals del sector, és conscient de les limitacions d’equipament que afecten el personal sanitari (ella mateixa els ha donat bosses de la brossa per cobrir-se el cos), però reivindica que ella i els seus companys també posen en risc la seva vida i, en canvi, són “els grans oblidats”. “La nostra empresa s’està portant molt bé –explica– però fa el que pot, perquè és l’hospital el que ens ha de facilitar els EPI. Jo soc delegada de prevenció de riscos i no puc fer res per companys que encara estan pitjor, com ara els que treballen recollint residus, que no tenen cap tipus de protecció.”
“Ens acaben donant els EPI, però després de batallar molt; abans hem de pidolar o fins i tot pitjor, perquè a vegades sembla que estiguem robant”, lamenta la Paola Torres, professional de la neteja de l’hospital de Viladecans. La Paola és delegada sindical i està alliberada perquè té problemes de salut. Fa temps, doncs, que es dedicava a tasques sindicals, però aquests dies ha decidit tornar a la trinxera –i mai millor dit– per ajudar les seves companyes. “Hi ha moltes coses que no puc fer, però si frego un terra o netejo un lavabo, és una cosa que s’estalvien elles.” Les condicions en què han de treballar, però, la indignen. “Si no hi ha material per als sanitaris, imagina’t per a nosaltres, que sempre hem estat l’últim mico, i ara més”, denuncia. De fet, assegura que moltes professionals ho han hagut de deixar clar: “O entrem protegides o no entrem a netejar.”
L’augment de feina i les contínues baixes laborals –per positius i companyes que s’han d’aïllar per si ho són– està obligant a reforçar el personal de neteja d’hospitals i també residències de gent gran, però costa trobar gent disposada a treballar sota aquesta pressió i, sobretot, sense les mesures de protecció adequades. “Hi ha noies que venen un dia i, després de veure aquest horror, no tornen més”, relata la Paola. “El que està passant és un drama i les treballadores de la neteja, que estan a primera línia, ho viuen amb molta ansietat perquè no se les està protegint, i no s’estan fent tests a tothom per saber si hi ha algú malalt com hauria de ser”, reflexiona Aurora Huerga, secretària general de la Federació de Construcció i Serveis de CCOO de Catalunya. Comissions ja ha presentat una denúncia a la Inspecció de Treball per la situació que s’està vivint en un geriàtric de Barcelona que té bugaderia, ja que les dones de la neteja han de manipular les bosses de roba sense cap tipus de protecció, quan podria haver-hi peces d’avis infectats. “Les últimes de la cadena sempre són les dones de la neteja, i hem d’evitar que siguin ara les gran oblidades”, defensa Huerga.
Per Eloísa Valenzuela, responsable del sector de la neteja de la UGT de Catalunya, a més de proporcionar l’equipament necessari, és prioritari que es facin tests al personal que treballa desinfectant punts calents com ara hospitals i geriàtrics. “Hem de cuidar els que ens cuiden”, avisa. Valenzuela explica que s’està intentant que dones de la neteja que estan a casa perquè han tancat les instal·lacions on treballaven vagin cap als llocs on se les necessita, a vegades incentivant-les amb dies lliures o complements salarials. CCOO ha proposat a l’administració que “de forma excepcional” regularitzi la situació d’immigrants sense papers que treballen en l’economia submergida netejant cases i cuidant avis, ja que tenen l’experiència necessària per ajudar en aquesta crisi.
L’impacte laboral
Les empreses de neteja consultades per aquest diari han declinat participar en aquest reportatge. Sí que ho ha volgut fer Josep Tres, president de l’Associació Catalana d’Empreses de Neteja (Ascen), patronal que agrupa 200 empreses i 30.000 treballadors, més del 40% del total. Tres admet que el sector té problemes per cobrir places en hospitals i geriàtrics, i demana que s’estableixi un marc normatiu que permeti traspassar treballadors d’una feina a una altra sense que suposi un cost extra per a les companyies. Deixa clar, però, que tothom ha de poder treballar amb les mesures de protecció necessàries. “Els nostres associats ens demanen mascaretes i no sabem on anar-les a buscar, les empreses ens estem buscant la vida fins i tot anant al mercat negre, que s’està lucrant”, denuncia. Com explica Tres, la neteja de comunitats de veïns s’està fent amb normalitat perquè així ho permet el decret llei de serveis essencials, que considera bàsic desinfectar espais comunitaris, però com que la indústria, els serveis i l’ensenyament estan parats o sota mínims, la facturació del sector de la neteja ha caigut, de mitjana, més d’un 60%. “La situació és molt greu, ja veurem quines empreses poden subsistir”, avisa.
Mentrestant, avui ha estat un nou dia de feina per a la Paola i la Isabel, però l’angoixa no s’acaba quan arriben a casa, sinó tot al contrari. “El meu marit té problemes de pulmó, així que, per si de cas, no li faig ni un petó, i tampoc als meus fills”, explica la Paola. “Si m’oferissin una habitació d’hotel m’hi quedaria a viure, encara que durant mesos no veiés els meus fills”, diu la Isabel. Admet que, quan va esclatar la crisi, cada cop que entrava en una habitació de l’hospital ho vivia com si anés “a l’escorxador”, però tot i l’ansietat que encara sent s’ha enfortit i ara ho té clar: “Aquest virus no m’ensorrarà.”