Suècia, el malalt tranquil

Tot i l’expansió imparable de la malaltia, el milió de casos diagnosticats arreu del món, el focus especialment actiu a Europa, les restriccions dràstiques de mobilitat, el tancament de locals, transports i altres serveis públics, Suècia continua mantenint, en solitari, la seva estratègia laxa contra la Covid-19.

Amb tot, aquesta política permissiva, basada en criteris científics però que també intenta limitar els danys que tindria un eventual tancament total del país sobre la vida econòmica i social, comença a ser qüestionada a mesura que creix el nombre d’infeccions confirmades (més de 6.000) i de morts (358), sobretot a la regió d’Estocolm, on el ritme de contagi s’ha duplicat i, fins i tot, triplicat durant l’última setmana.

“No tenim altra alternativa que confinar Estocolm immediatament”, advertia Cecilia Soderberg-Naucler, professora de patogènesis microbianes a l’Institut Karolinska, a l’agència Reuters. Davant l’augment de casos, Naucler i 2.300 científics més han adreçat una carta oberta al govern exigint mesures més contundents per salvaguardar el sistema sanitari. “Hem de controlar la situació [...] Ningú ha provat abans aquesta via, per què hem de ser els primers a fer-ho a Suècia, sense un consentiment ben fonamentat?”

Les autoritats, però, neguen que no hagin pres mesures i asseguren que s’ha duplicat la capacitat de les UCI a tot el país. “Tenim encara la situació sota control”, afirmen. Des de fa una setmana, estan prohibides les concentracions de més de 50 persones i les visites a residències d’avis; als bars només es permet el servei de taula, s’ha animat els treballadors amb símptomes a quedar-se a casa i les universitats fan les classes a distància.

“L’objectiu, com a tot arreu, és limitar el nombre de pacients que hagin de ser hospitalitzats. És el mètode, el que canvia: no als confinaments, no a les prohibicions; només recomanacions”, explica la corresponsal de Le Monde a Estocolm, Anne-Françoise Hivert. “Es posa l’accent en la informació, la comunicació, l’acceptació, més que en l’obligació perquè diuen que això, a la llarga, no funciona. La confiança, extremament elevada, en les autoritats hi té un paper essencial”, hi afegeix Hivert. Els suecs volen alentir el ritme de la malaltia, però no creuen que el confinament sigui la via per fer-ho, i veuen inevitable una proporció important de contagi. El model de resposta suec parteix d’una altra aproximació a la Covid-19. “Vosaltres feu com si l’epidèmia pogués desaparèixer en el curs d’unes setmanes. Nosaltres, en canvi, només intentem alentir-la perquè creiem que aquesta malaltia no se n’anirà tan ràpid, i hi haurem de conviure força temps. Almenys fins a la introducció d’una vacuna, i això requerirà anys”, explica l’epidemiòleg Anders Tegnell, director de la sanitat pública sueca, en una entrevista telefònica amb el Corriere della Sera. “Intentar frenar l’epidèmia podria resultar, fins i tot, contraproduent perquè, un cop es reprèn la cadena de contagis, podria ser que la situació encara empitjorés.” Tegnell sospita que, al marge de les diverses estratègies que s’adoptin per fer-hi front, els resultats acabaran sent els mateixos i subratlla que la dificultat, en aquesta emergència sanitària, radica en el desconeixement total que es té sobre l’evolució del virus.