el confinament, en primera persona
Per quedar-se a casa
El Punt Avui ofereix dues planes diàries amb testimonis ciutadans sobre com passen aquests dies de confinament
Cuineres, escriptores, músics, professors...diferents ciutadans de Catalunya desfilaran cada dia en la nova secció d’El Punt Avui per explicar com afronten el confinament i cm els ha alterat el dia a dia.
“Procuro pregar per les víctimes d’aquesta situació”
Un matí de cada dos faig les compres. Un cop a casa, alterno el treball (articles de física), la poesia (escric poemes sobre la situació actual i sobre altres temes) i la lectura (sobretot assaig). Al vespre, alguna pel·lícula a la televisió. Procuro pregar per les víctimes de la situació, que és una forma de pensar intensament en elles: els qui estan morint sense acompanyament, els qui s’estan quedant sense feina, els qui han de passar tot el dia en un pis petit i amb nens. És la quaresma més dura que recordo.
“Bona part del dia la passo al despatx, fent videoconferències”
“La nostra universitat continua funcionant amb tota normalitat en els entorns digitals, tota la docència s’està fent en línia. Passa el mateix amb l’activitat del rector, de manera que bona part del dia la passo al despatx, treballant virtualment amb l’ajuda dels mòbils i de les videoconferències contínues. Ara bé, la nova situació també m’ha obligat a entrar a la cuina més que abans i a assumir certes tasques domèstiques... La lectura i la música són les meves vies d’evasió en aquests dies tan complicats.”
“Proliferen les reunions i també les trucades a familiars i amics”
“Després d’una indigestió mediàtica sobre el minut a minut del coronavirus intentant assimilar el preconfinament, sense sortir de casa, i amb paciència i bon humor. Les reunions telemàtiques, aquelles que semblava que no es podien fer, proliferen, i també les trucades a familiars i amics. Aprofito per avançar en l’informe sobre l’emergència d’habitatge a Barcelona i assessorant les persones que ens escriuen. Més que mai, necessitem cuidar-nos i posar la vida al davant del model del món capitalista.”
“Tinc la sort de ser a pagès, però soc autònoma i ric per no plorar”
Fa anys que visc a pagès, d’alguna manera ja vivia aïllada; continuo fent les meves gravacions de veu des del meu home studio. En aquest sentit no ha canviat gaire i em sento privilegiada si es compara amb algú que està tancat en un pis. Però l’altra cara és que la feina ha caigut, soc autònoma; els de la cultura sempre som els últims i qui ens hauria d’ajudar no ho fa; estic molt emprenyada. Tothom pateix i no sé pas com ens aixecarem. Fa por però no podem abaixar la guàrdia. Vull ser positiva, ric per no plorar.”