Llistes d’espera

Si avui fa vint dies que estic confinat a casa –cordons, vint dies!–, avui en fa dinou que tenia hora per fer-me unes proves al Trueta. Feia tres mesos, que les esperava. Em van trucar per fer-me saber que les suspenien, i que “quan passi tot això” ja em tornarien a trucar. La veritat és que no esperava ni la trucada –que vaig agrair–, perquè veient el que baixava, jo mateix ja vaig donar per entès que tot allò que no era urgent quedava suspès. “Quan passi tot això ja li tornarem a trucar”, em van dir. I la pregunta és òbvia: i quan passarà, tot això? No ho sabem. No em vull posar a la pell del qui “quan passi tot això” (que passarà) haurà de reprogramar-ho tot. Potser ja ho estan fent, no ho sé. S’imaginen, quin sidral? De quant seran les noves llistes d’espera? De mesos? D’anys? Si les meves proves eren suposadament prioritàries (no pas urgents) i van trigar tres mesos, quan trigaran a avisar de nou “quan tot això passi”? Quantes visites s’han suspès? Quantes proves? Milers? Desenes de milers? No m’ho vull ni imaginar. Ho sabrem, suposo, “quan passi tot això”.