La nostra

Ja els vaig explicar l’altre dia que la miro poc, la tele. Però és veritat que si en miro alguna sol ser TV3, ni que sigui a pilota passada amb el servei que tenen a la carta. Aquests dies, però, com que som tots a casa –ves quin remei– la tele la mirem més. S’han adonat de les coses que es poden arribar a fer a la televisió estant tots confinats? Programes sencers amb els presentadors a casa seva, amb una simple càmera de mòbil o un portàtil. Entrevistes a cada programa amb el mateix sistema, i fins i tot minuts i minuts del TN amb declaracions que els mateixos entrevistats han enviat des de casa seva. I a la ràdio, si fa no fa el mateix. Anys enrere em van dir que per anar a tertúlies s’havia de ser a l’estudi central i que fer-ho a distància era massa complicat. Ara a molts programes hi són tots els tertulians, a casa seva. Aquest país –i els del costat– ha descobert que es pot fer televisió digna, de molta qualitat (potser no tanta com fins ara, cert, però més que acceptable), amb informació i entreteniment, amb grans audiències... i que pot ser barata. Algú n’ha pres nota? Intueixo que no.