Calma belga
Bars, restaurants, discoteques, gimnasos, escoles i esglésies pengen el cartell de tancat tres setmanes pel coronavirus
Els belgues es prenen amb tranquil·litat les recomanacions del govern
La reacció interna de la Unió Europea a la pandèmia ha estat un clar reflex de la seva gestió pública de la crisi
-
Vista del restaurant tancat al centre de Brussel·les. A sota, un jove amb les típiques patates fregides protegit amb màscara i parlant pel mòbil, a la capital belga, dissabte EFE. -
Vista del restaurant tancat al centre de Brussel·les. A sota, un jove amb les típiques patates fregides protegit amb màscara i parlant pel mòbil, a la capital belga, dissabte EFE.
En un país gris i poc donat a la socialització al carrer com Bèlgica, el canvi de ritme pel coronavirus no es palpa tant com als alegres països del sud. L’ambient enrarit ja impregna la vida dels belgues, però es prenen amb calma l’adaptació a les restriccions imposades pel govern. Ningú diria que un virus amenaça de fer trontollar Europa a la seva emblemàtica capital aquest cap de setmana si no fos per l’ànsia de comprar menjar, pels locals tancats i perquè tothom parla del mateix.
Amb gairebé 900 persones infectades, la majoria a Flandes, i quatre persones d’edat avançada mortes pel coronavirus, aquest estat federal altament dividit s’ha avançat als països més afectats en un gir inesperat dels fets.
Després d’una setmana de confusió típica belga, el govern federal i les regions van aparcar les diferències i van acordar units la pràctica paralització de l’activitat per evitar acabar com els italians i els espanyols, amb la sanitat col·lapsada i el virus propagant-se a una velocitat vertiginosa. Fins i tot s’estan plantejant crear un executiu d’emergència de coalició entre socialistes valons i nacionalistes flamencs (històricament enemistats) per no haver d’afrontar la crisi amb un govern en funcions.
Bars, restaurants, discoteques, gimnasos, escoles i esglésies han penjat el cartell de tancat des de divendres a mitjanit fins al 3 d’abril. Totes les activitats lúdiques estan prohibides i les botigues que no siguin de queviures o farmàcies només podran obrir entre setmana. Se n’han salvat les tradicionals friteries belgues, ja que els establiments de menjar per emportar-se podran continuar oberts.
L’anunci desencadenava divendres una allau de gent als supermercats. Cues a les entrades dels pàrquings. Cues als caixers. Lleixes completament buides on hi hauria d’haver pasta, paper higiènic i menjar per a nens. “La gent està reaccionant amb molt nerviosisme i compra tot el que pot en cas que hi hagi un tancament total en els pròxims dies”, assegura preocupada una jove advocada belga.
Una tensió que contrasta amb la resignació de les caixeres i l’aparent tranquil·litat dels qui aprofiten el darrer dia de normalitat per acomiadar-se de la vida nocturna. El popular bar Belga, a la plaça Flagey, obert pràcticament sempre, ja sigui per fer un cafè al matí, unes cerveses al migdia o copes a la nit, estava divendres a vessar de gent que celebrava la fi de la llibertat nocturna com si fos Cap d’Any.
A les dotze alguns tornaven resignats al llit, però d’altres continuaven la festa a casa. Les autoritats van haver de fer una crida a la responsabilitat. “Les festes del confinament redueixen els nostres esforços i són lamentables”, deien als joves.
Seguiment desigual
Però no només els més àvids d’emocions èbries es resistien a canviar de xip. “El primer dia d’una altra vida”, que deia dissabte el diari Le Soir, no va ser gaire diferent de la resta. Els belgues es prenen amb calma les mesures anticoronavirus (i més si fa sol).
Brussel·les es va llevar dissabte amb un cel clar espaterrant que feia irresistibles els parcs, plens de passejants i runners que ja no podien ocupar terrasses o centres esportius. Amb la perspectiva d’un mes i mig molt plàcid (les tres setmanes de tancament s’empalmaran amb dues de vacances), els ciutadans intenten treure partit a les petites oportunitats possibles per fer vida a l’aire lliure.
“Entre els belgues impera la calma excessiva per sobre de tot”, recorda un jove periodista local, que no veu gaires maldecaps entre els seus amics, més enllà de cancel·lacions de viatges, partits de futbol o aniversaris. En general, tothom opta ja pel teletreball i algunes famílies amb nens fins i tot marxen al poble per estar més tranquils.
Amb la mandra típica dels diumenges i el retorn del mal temps, ahir els carrers ja presentaven un aspecte fantasmagòric més propi del moment.
Institucions europees
La bombolla europea tampoc és immune al coronavirus. La reacció interna de la Unió Europea (UE) a la pandèmia ha estat un clar reflex de la seva gestió pública de la crisi. Com es pot demanar unitat als països si les tres institucions han anat per lliure? “El personal va entrar en psicosi sobretot en veure que l’eurocambra i el Consell Europeu prenien mesures per als seus treballadors i la Comissió Europea, no”, lamenta un treballador espanyol de l’executiu europeu.
Finalment, a partir d’avui els prop de 27.000 funcionaris i empleats de la Comissió Europea (CE) faran teletreball, excepte si tenen càrrecs crítics. També tanquen les escoles europees on estudien els seus fills.
“La gent ja s’ha quedat tranquil·la, però el repte ara serà si el sistema informàtic aguanta milers de persones treballant des de casa”, assenyalen, recordant que no saben quan tornaran a l’oficina.