Un país en serveis mínims

Aquests dies de confinament a casa, les xarxes socials que havien anat perdent pistonada tornen a omplir-se d’usuaris a Itàlia a la recerca de companyia virtual. El cas més evident és Facebook. Les publicacions que més triomfen són, és clar, les que parlen del coronavirus; la majoria d’aquestes, notícies falses que alarmen i propaguen desconfiança. Amb tot, el primer ministre, Giuseppe Conte, va triar aparèixer enmig d’aquesta mar de desinformació per transmetre un dels missatges més importants de la seva carrera política. Dimecres al vespre, en un directe a Facebook, amb el seu to habitual entre desmenjat i petulant, Conte va explicar als italians que el món els està mirant i que el país esdevindrà un exemple de com actuar davant l’epidèmia amb rigor i contundència. Després d’unes quantes giragonses, va anunciar que les mesures s’extremaven un pas més: s’imposaria el tancament de tots els negocis, amb excepció dels serveis essencials.

En primer lloc, continuen oberts els negocis d’alimentació i les farmàcies, però també els quioscos, perquè el govern ha considerat que la premsa és un bé de primera necessitat. També estan oberts els estancs –a Itàlia, en aquests establiments es poden pagar les factures–, les benzineres i els bancs, i poden continuar treballant els mecànics i els lampistes. Les fàbriques podran romandre obertes si compleixen les mesures de seguretat adequades i també les activitats agrícoles. A més, els transports públics estan en funcionament. “No cal fer cap cursa als supermercats, cap cursa. Estaran oberts i, a més, es podrà fer repartiment a domicili”, va dir un primer ministre que semblava superat per les circumstàncies mentre llegia els folis del discurs. La mesura s’aplicarà almenys durant dues setmanes. “Que ningú s’esperi veure efectes demà mateix”, va dir Conte, que va apel·lar al sentiment de comunitat per afrontar el difícil moment. El nou decret també especifica que està permès sortir a fer esport o una passejada, sempre que es respecti l’espai de seguretat d’un metre entre els vianants. I en qualsevol cas, tothom ha de dur al damunt un document que digui d’on ve i cap a on va per ensenyar-lo a la policia, que patrulla pels carrers i para per fer controls. Itàlia, en definitiva, no està aturada del tot, sinó en serveis mínims.

Les noves mesures del decret han provocat protestes entre un dels col·lectius als quals no se’ls permet quedar-se a casa: el dels treballadors de les fàbriques. Se senten desprotegits i menystinguts. L’endemà mateix de l’anunci de Conte van iniciar vagues i protestes sobretot a les fàbriques del nord d’Itàlia. “No volem ser carn d’escorxador”, deien els obrers que es manifestaven. Asseguren que els obliguen a treballar sense les mesures de seguretat que caldria –distància de precaució, sense aglomeracions–, i exigeixen garanties per la seva salut. En les condicions en les quals estan obligats a treballar, la difusió del coronavirus seria molt ràpida. Hi ha hagut vagues i protestes a Brescia, Màntua, a Bolonya i també arreu de la regió del Piemont. “Ara mateix, a les fàbriques hi ha confusió i pànic perquè s’hi registren els primers casos de contagi que, en algunes ocasions, les empreses no fan públics”, explica Vittoria De Marino, secretària general del sindicat Fiom Cgil del Piemont. Els sindicats consideren que les mesures del govern no els han tingut en compte i s’estan organitzant per visitar tots els llocs de treball a les fàbriques i fer aturar la producció d’aquelles que no garanteixin la seguretat dels operaris.

Des de l’inici de l’epidèmia, el nombre de persones contagiades pel coronavirus al país ha arribat a les 15.113. Aquesta xifra inclou les persones que s’han curat –1.258– i les que s’han mort –1.016–. Itàlia sent que no està rebent el suport necessari per part de la Unió Europea. Ahir al vespre, el president de la República, Sergio Mattarella, va fer una toc d’atenció a les autoritats europees. En una nota que es va interpretar com un prec al Banc Central Europeu perquè doni un respir a l’economia del país, va apel·lar a la “solidaritat” d’Europa. Mentrestant, una Itàlia plena de persianes abaixades continua comptant els dies per recuperar la normalitat.