Opinió

anàlisi

Esteve Vilanova

Tot és susceptible d’empitjorar

“Els homes només accepten el canvi resignats per la necessitat i només veuen la necessitat durant les crisis”, deia Jean Monnet, economista francès i un dels pares de la Unió Europea (UE) junt amb Konrad Adenauer, Robert Schuman, Paul-Henri Spaak i Alcide De Gasperi. I ho sabia molt bé perquè aquests cinc visionaris van fer possible posar les bases del que esdevindria un dels projectes polítics i econòmics més apassionants i difícils que mai s’hagi fet a Europa, una iniciativa per superar les greus crisis provocades per les dues grans guerres.

El projecte inicial va començar a fer aigües des del moment que hi van entrar molts països i la UE no s’havia dotat d’una constitució per afavorir la integració política i fiscal, quedant-se a mig fer. Amb la darrera gran crisi, amb la fallida d’alguns estats que varen necessitar rescats i d’una bona part de la banca, es va veure la necessitat de donar molt més poder al BCE per tal de controlar la banca i la seva solvència així com la política monetària de la zona euro. Ara, com si es tractés de la llei de Murphy, segons la qual tot és susceptible d’empitjorar, al mig d’un alentiment econòmic, amb el Brexit encara iniciant-se i sense saber-ne els costos, amb la guerra comercial iniciada per Trump amb la Xina i amb la UE amb el problema del xantatge d’Erdogan amb els refugiats sirians, un virus de nom popular coronavirus, el Covid-19, ha aparegut a la Xina i en poques setmanes ja ha infectat més de 100 països, amb un creixement exponencial d’afectats, i ha provocat un pànic mundial amb efectes socials i econòmics imprevisibles.

De moment la reacció de totes les borses, que solen ser els indicadors més sensibles i immediats, ha estat clara, empreses amb pèrdues de més del 30% i caiguda de les borses més importants que ens retornen les imatges de la crisi del 2008. Els bancs centrals de tot el món han començat a prendre mesures per tal d’assegurar liquiditat i procurar que no es col·lapsin les seves economies i evitar fallides d’empreses.

El sector que ha resultat més penalitzats ha estat el del transport aeri, que podria perdre enguany 120.000 milions de dòlars, i alguna companyia ha hagut de presentar fallida i d’altres, reduccions de vols i personal. Un altre sector molt castigat és el del turisme mundial, amb una frenada importantíssima i sense cap previsió de represa. I, per tant, és un avís molt important per a la nostra economia, perquè ens representa el 12% del PIB, el 14% de l’ocupació i unes vendes per 21.360 milions d’euros.

El Banc Central Europeu ja ha demanat que els governs prenguin mesures perquè ell sol no té prou “munició” ni força, puix amb els tipus d’interès negatius no té marge i hauran de ser les polítiques fiscals de cada país les que ajudin a aturar el cop.

A Catalunya, l’aturada del comerç mundial, si dura, ens podria afectar també molt perquè les exportacions de productes industrials el 2019 van arribar a 70.038,2 milions d’euros i tenim una economia molt oberta.

La por pel comportament de l’epidèmia, afegida al fet que no hi hagi tractament, provoca que s’hagin de prendre accions de confinament per evitar-ne el contagi, algunes de les quals són espectaculars. Ho vam veure a la Xina, confinant grans ciutats de més d’onze milions d’habitants, i ara comença a Itàlia, amb el confinament d’una zona del nord de més de setze milions d’habitants. Una actuació contundent que ningú pot assegurar que no s’hagi de fer en altres nacions o zones, perquè la facilitat que provoca la mobilitat geogràfica també és una gran aliada per difondre aquest virus.

Per això és tan important que tothom tingui en compte les mesures d’asèpsia i precaució i col·laboració amb les quarantenes, perquè ara per ara és l’única manera de poder contenir l’expansió d’aquesta epidèmia.

Aquesta crisi ens portarà canvis en les relacions, en la mobilitat i fins i tot en les estratègies empresarials, i potser sigui l’oportunitat perquè, d’acord amb les afirmacions de Jean Monnet, aquesta crisi faci veure la necessitat de potenciar més la Unió Europea i que es faci un pas més cap a la integració.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.