“El que importa és que el grup sigui tancat, no les ràtios”

És ev­i­dent. Cada inici de curs és difícil però aquest any, a més, tenim la com­pli­cació de la Covid-19 i d’una at­u­rada es­co­lar de mig any. Di­u­menge vam com­plir mig any sense es­cola, a banda de les tres set­manes al juny, quan ens van obrir els cen­tres, i que ens van servir com a pilot per al que ha de ser aquest any. Avui sí que és una tor­nada a la nor­mal­i­tat però amb totes les di­fi­cul­tats que com­porta una situació de pandèmia.

La tran­quil·litat és fon­a­men­tal i hem de ser capaços tots ple­gats de fer aquest esforç, que ha de ser col·lec­tiu. Els prob­lemes seran els mateixos tant si estem nerviosos com si estem tran­quils, i no se solu­cionaran abans; és una filosofia de vida però ho veig així. Però també vull trans­me­tre tran­quil·litat perquè s’ha tre­bal­lat molt i en tots els àmbits ed­u­catius: des del mestre de l’aula fins als equips di­rec­tius, els serveis ter­ri­to­ri­als i els serveis cen­trals. Una altra cosa és que apareguin situa­cions com­plexes, difícils, in­es­per­ades. Però la feina hi és. I si passen aque­stes situa­cions com­plexes, difícils i in­es­per­ades, és mil­lor que sigui amb la feina feta i havent de rec­ti­ficar el que cal­gui, tant si és molt com si és poc. Perquè d’im­pro­visació no n’hi ha hagut. És adap­tar-se, que no vol dir im­pro­visar. Quan dic que cada dia serà prin­cipi de curs vol dir que cada dia ens hau­rem d’adap­tar.

Les tres set­manes del juny van ser im­por­tants i el que s’ha fet aquest estiu també ha estat molt im­por­tant. Ens ha servit per veure com evolu­cionava tot ple­gat. Però no és com­pa­ra­ble perquè els casals d’estiu són difer­ents: no és tot el dia, no tothom ho fa, és molt a l’aire lli­ure. No és ben bé el mateix però sí que ens ha servit per veure que hi ha hagut molt pocs casos, mal­grat que n’hi ha hagut. Qual­sevol situació és bona per ob­ser­var-la i veure quin és el com­por­ta­ment de la malal­tia. I de quina man­era hem de reac­cionar de la man­era més pos­i­tiva perquè tendim a la nor­mal­i­tat.

En una situació de pandèmia i de crisi so­cial, s’ha fet una am­pliació molt im­por­tant d’un pres­su­post que ja de per si era molt im­por­tant, que havia ar­ri­bat a una am­pliació de do­cents a la qual no s’havia ar­ri­bat mai, i en­cara ho hem in­cre­men­tat. Si això no és su­fi­cient, doncs molt bé, sem­pre podem de­m­a­nar més, però aquest no és el plante­ja­ment. De la mil­lora que vam fer del pres­su­post, fem en­cara una mil­lora prou im­por­tant com són 500 llocs de tre­ball més. Penso que és el que hem de tenir pre­sent. Hem de tre­bal­lar amb el que tenim i op­ti­m­itzar-ho al màxim perquè això ens per­metrà tenir un bon curs en la situació que estem. Si em­pitjora ja veurem què passa. No em valen les crítiques glob­als. Seria bo que es con­cretés i es mirés la re­al­i­tat d’un país en què ens creiem que som rics i no ho som. En tot cas el que és ob­jec­tiu és que, dins la mil­lor pro­posta do­cent que hem fet, en­cara l’hem mil­lo­rat. Aque­sta és la re­al­i­tat.

Hem estat tre­bal­lant amb les ràtios que se’ns va dir en la pro­posta pub­li­cada el 3 juliol. Que el dia 25 d’agost se’ns diu que ha de ser més, ja in­tentarem anar-hi però no es­gar­rarem una feina feta per començar de nou. Tenim el que tenim. Però si ho podem mil­lo­rar ho farem. Si hem d’abaixar les ràtios, potser cal­dran més din­ers i més do­cents, i si anem fent grups més pe­tits cal­dran més es­pais. Ja els podem acon­seguir. Però el que hem de bus­car és un equi­libri. Si els cen­tres acaben tenint aules, una a 200 me­tres, una altra a 50 me­tres i l’altra a 500 me­tres, aque­lla oferta do­cent acabarà sent molt des­dibuix­ada. Els do­cents han preferit ma­joritàri­a­ment tenir-ho tot al cen­tre i bus­car solu­cions al mateix ed­i­fici o en algun cas en un espai molt proper. No ens neguem a con­tin­uar tre­bal­lant-hi. Ara, no és una presa de pèl, no m’agraden aque­stes pa­raules.

Això sí que és im­pro­visat, que el dia 25 d’agost hagis de fer una pro­posta de canvi. El cen­tre que ha pogut s’ha aco­stat a la pro­posta del 25, que no con­sta en cap doc­u­ment, sinó que va ser un co­men­tari del sec­re­tari de Salut Pública i és cert que també ho va dir el pres­i­dent, però tam­poc sabem quin acom­pa­nya­ment econòmic té això. Els cen­tres, dins la seva au­tono­mia, han de­cidit acostar-se a la ràtio de 20 i al­guns estan per sota. Un 70% de cen­tres, més o menys dos terços, tenen la ràtio per sota de 20 alumnes. Però, a la ràtio, se li ha donat penso una im­portància desmesurada. El que im­porta és el grup tan­cat. És igual que el grup tan­cat sigui de 17, 19, 21 o 23. Si és de 23 et veus obligat, si hi ha una cas, a fer la traçabil­i­tat de 23 per­sones. Cer­ta­ment si el pots fer de 17 és més fàcil. Però ningú et garan­teix que en un de 17 no n’hi haurà i en un de 23 sí. És una qüestió de traçabil­i­tat, no ed­uca­tiva. L’im­por­tant és que el grup sigui real­ment tan­cat.

Sem­pre es poden fer més con­tactes. Però n’he tingut. Crec que hem es­coltat les famílies. Tot el que s’ha fet ha estat pen­sant i amb les màximes garanties per a les famílies. En­tenc que hi ha un sec­tor de famílies que tenen por o re­serves, i d’al­tres que tenen clar que s’ha de tornar a l’es­cola. Són 125.000 alumnes a les co­mar­ques gironines, tens moltes vi­sions difer­ents i sem­pre s’es­colta i es dona im­portància a la que més parla, que no vol dir que sigui la que tin­gui raó.

Agraeixo tots els es­pais posats a dis­posició. En el cas con­cret dels hotel­ers, els ho hem agraït però vull par­lar amb el senyor Car­reras perquè penso que és un acte re­mar­ca­ble. A par­tir d’aquí, si hi ha un cen­tre que li cal, ac­tu­arem. Tot i que el cen­tre pref­er­eix tenir-ho aco­tat en el seu espai nat­ural. Si no és factible es bus­caran es­pais ex­terns.

Nor­mal­ment són pobla­cions més grans amb molta di­ver­si­tat. Però on és planteja la com­plex­i­tat més gran és en cen­tres amb mòduls pre­fab­ri­cats. Al Carme Guasch de Figueres, per ex­em­ple, util­itzem uns es­pais que són del De­par­ta­ment, els serveis ed­u­catius; és en un en­torn de 200 me­tres.

N’hi haurà però no estan definides en aquest mo­ment. Se’ls farà un segui­ment du­rant dos anys i cada sis mesos se’ls farà una aval­u­ació.

Hem fet una pro­posta de difer­ents cen­tres i en funció del que es de­cideixi des de Barcelona es començaran les ac­tua­cions. No puc avançar noms d’es­coles, hem fet una pro­posta de difer­ents zones i tipolo­gia de cen­tres però anirà en funció de l’evolució de la pandèmia. La plan­i­fi­cació, l’oferta i els noms sobre la taula hi són. Si en un mo­ment de­ter­mi­nat es dona un pic, com aquest estiu a Figueres i Vi­lafant, doncs s’ac­tuarà en la zona del re­brot.