Catalunya, un mirall per al Kurdistan

Estem acos­tu­mats a com­parar el procés català amb al­tres casos sim­i­lars que ens són prop­ers, com ara els d'Escòcia, Flan­des o el Que­bec, però la pul­cri­tud democràtica amb la qual estem duent a terme la nos­tra tran­sició na­cional cap a la in­de­pendència fa que molts al­tres ter­ri­toris amb iden­ti­tat pròpia s'em­mi­rallin en Catalunya.

És el cas del Kur­dis­tan, una antiga nació de l'Ori­ent Mitjà con­dem­nada per la geopolítica in­ter­na­cional del primer terç del segle XX a un es­quar­tera­ment que fa que els seus 30 mil­ions d'habi­tants avui per­tanyin a qua­tre es­tats difer­ents: l'Iraq, Turquia, l'Iran i Síria. Kûdaw és el grup de co­mu­ni­cació més po­tent en llen­gua kurda, amb ràdios, canals de tele­visió, un diari i un por­tal de notícies a in­ter­net.

El grup Kûdaw va en­viar un equip a Barcelona per tro­bar i destacar els punts de con­tacte entre la re­al­i­tat kurda i la cata­lana, amb un re­sul­tat sor­pre­nent­ment acu­rat i que demostra que Catalunya ha es­devingut un ref­er­ent en la gestió pacífic dels con­flictes polítics per a al­tres na­cions sense estat.

L'ar­ti­cle pub­li­cat per Kûdaw comença amb un símil fut­bolístic: “El Kur­dis­tan iraquià i Catalunya tenen més en comú que l'amor pel fut­bol: les de­man­des d'in­de­pendència creixen en totes dues re­gions autònomes, i cadas­cuna in­tenta apren­dre de l'ex­periència de l'altra.” Més en­da­vant ex­plica que “kurds i cata­lans han patit la per­se­cució de dic­ta­dors i han llui­tat du­rant segles per preser­var la seva llen­gua i la seva cul­tura. Avui, tots dos recla­men la seva in­de­pendència”.

La crònica recorda que “així com els kurds van patir l'exili sota Sad­dam Hus­sein, cen­te­nars de mil­ers de cata­lans van com­par­tir la mateixa ex­periència sota Fran­cisco Franco, el dic­ta­dor feix­ista que va di­ri­gir amb mà de ferro Es­panya entre el 1939 i el 1975”.

Les com­para­cions s'endin­sen en el ter­reny econòmic: “Els kurds iraquians sen­ten que ens aniria mil­lor fora de l'Iraq. Els cata­lans creuen que tot anirà mil­lor sense Es­panya, cansats que els seus im­pos­tos vagin a al­tres re­gions de l'Estat.” L'equip de Kûdaw va con­tac­tar amb líders cata­lans, com ara el dipu­tat Quim Ar­ru­fat o el fun­dador del Ciemen, Au­reli Argemí, que con­tribueixen a tro­bar paral·lelismes entre Catalunya i el Kur­dis­tan.

L'ex­em­ple català serveix de guia a d'al­tres in­drets d'arreu dels món, i ho farà en­cara més si som capaços de dur-lo a bon port.

El diari ale­many Frank­furter Rund­chau ha vis­i­tat el Born Cen­tre Cul­tural i ha pub­li­cat un ar­ti­cle amb el títol “On les pe­dres parlen”. El que po­dria haver estat una sim­ple visita a un museu es trans­forma en un ar­ti­cle de caire polític que destaca la vin­cu­lació entre el 1714 i el procés català: “A l'antic mer­cat del barri del Born, re­obert com a cen­tre cul­tural, la història de Barcelona torna a la vida... i anima els sep­a­ratistes cata­lans.”

El pe­ri­odista ale­many també va as­si­s­tir a una trobada de cor­re­spon­sals al Palau de la Gen­er­al­i­tat i ex­plica que “la prob­a­bil­i­tat de fer el referèndum és del 100 per 100, segons va dir el pres­i­dent Mas”. Tan­mateix, el cro­nista no ho veu tan clar. “Una clara ma­jo­ria de cata­lans volen la in­de­pendència, és el seu dret democràtic. No ob­stant això, Eu­ropa està tan­cant les oïdes: aquest és un as­sumpte es­panyol.”